La coca de mestall
Una coca senzilla de la Valldigna amb el sabor de la cuina popular, que conserva el nom de l'antic costum de barrejar cereals
Una coca senzilla de la Valldigna amb el sabor de la cuina popular, que conserva el nom de l'antic costum de barrejar cereals
Una recepta marinera d'aprofitament amb una llarguíssima tradició mediterrània, fins al temps dels grecs
L’arròs enfornat que convertix la pebrera, pebre, pimentó o bajoca en un dels grans plats de la cuina valenciana
De les taules del baró de Maldà als nostres dies: un clàssic humil de la nostra cuina
De la Marina al Baix Vinalopó, una recepta tradicional que reivindica el sabor de la mar i de la costa
'He sentit el desig de beure aigua, com em passa, sovint, en haver-me menjat una carxofa torrada'
Els valencians continuem menjant arròs i no sembla que el costum haja de desaparéixer en un futur pròxim
De la Roma antiga a la taula actual: història i una senzilla recepta dels espàrrecs de primavera
Una coca típica de diverses comarques valencianes que a l'Alacantí és tot un símbol
Una recepta senzilla, que pot ser un primer plat excel·lent en totes les estacions
Un plat tradicional que encara es manté en algunes zones de la Marina i el Comtat
És típic de les comarques de l'interior valencià. Una perdiu sola fa molt bo l'arròs
Els metges ho desaconsellen, però a l'hivern és una menja ben apetitosa
"¿Hi ha millor mos, a mitjan vesprada, que una coqueta de cacau, a penes eixida del forn?", deia Martí Domínguez Barberà
Es preparen en festes amb un bon tros de carabassa torrada i un grapat d’ametla molta
Un plat típic de la zona costanera compresa entre la Marina i el Baix Vinalopó
Este és l’arròs més senzill de tots, el que es prepara quan no hi ha res més
Un clàssic de la cuina popular de les comarques centrals i meridionals valencianes per als dies plujosos, que igual val per al salat que per al dolç
De la marjal a la cassola: memòria d’un plat valencià ja quasi oblidat
Al periodista Martí Domínguez li agradava molt i en va parlar en 'Els nostres menjars'
És un plat típic de l'Horta de València i el costum és preparar-lo a l'estiu
'Els llagostins pontificials, novicis', en deia Vicent Andrés Estellés
Crònica sentimental, literària i popular del plat més valencià: el socarrat, la cullera, les falles i les variants de la paella de pollastre i conill
De les paelles gegants a les paelles mixtes, passant per la recepta més detallada de la paella mai escrita
Els orígens de la paella i de com es va convertir en el plat nacional valencià entre mitjan segle XIX i principis del XX. Encetem la sèrie "Diumenges de paella", de Vicent Marqués…
Un arròs poc comú que fan per la Ribera Baixa, la Safor, la Marina, el Baix Vinalopó i l'Alacantí amb ceba i bacallà
A la Plana, l’Alcalatén i la contornada, de l’entrepà hi ha qui en diu rua
També dites coques de dacsa, coques tendres, coques escaldades o minxos
Un dels animalets marins més agraïts de menjar pel fet que tot és molla
Una llepolia marina: cal menjar-se’l torrat, fet a llesques i adobat amb unes gotes d’oli d’oliva
A les nostres terres se les mengen així a la Marina, el Comtat, l'Alcoià, el Vinalopó, l'Alacantí o el Baix Segura
Un plat típic de la primavera, que és època d'alls tendres i de corder
Què es menjava i com es vivia no fa tant en els camps i alqueries que hui són barris i polígons de València
Una recepta típica de les comarques meridionals valencianes, prou difícil de vore
Un guisat de corder (o altres carns) típic dels Ports, el Maestrat, l’Alcalatén i part de la Plana
De l'Albufera a Llíria passant per Burjassot: les paelles en grup han esdevingut element clau de les festivitats valencianes en la contemporaneïtat