Les guixes es cultiven arreu de tot el nostre territori, però en poca quantitat i és un vegetal poc corrent a casa nostra. Es poden guisar amb algun altre ingredient i, amb la seua farina, hi ha costum, per alguns llocs, de fer farinetes. En els anys 50 se’n prohibí el conreu perquè, per algunes zones d’Espanya, no es menjava una altra cosa (perquè no n’hi havia, clar) i un consum tan exagerat produïa una intoxicació anomenada latirisme. Al País Valencià sempre s’han fet amb arròs, però hui s’ha fet molt rar i només es pot trobar en alguns llocs de la Marina i el Comtat, on encara es poden vore alguns guixars quan s’acaben els freds de l’hivern i arriba el bon temps. És un arròs caldós de primavera, que és quan les guixes són tendres, i s’esmenta en una corranda que ja deu ser antiga:
Guixes tendres amb arròs
i entremig un conillet,
arreglen un dinaret
que ni fet a Vinaròs.
El cuiner i apòstol de l’arròs Ximo Carrión va recuperar el plat en seu llibre Els nostres arrossos. Història, festes i receptes (2023), d’on prové la fotografia.
Ingredients (per a 4 persones)
200 g d’arròs, 250 g de guixes tendres, mig conill, 1 ceba, 1 tomaca madura, safrà, oli d’oliva i sal.
Preparació
D’entrada trossejarem el conill i, en acabant, pelarem i picarem la ceba. Seguidament, ratllarem o picolarem la tomaca (pelada, en el darrer cas). Llavors posarem un raig d’oli en una cassola de fang i la deixarem al foc, no massa fort.
Quan l’oli estarà calent, hi posarem el conill i el sofregirem. Ho remenarem ara i adés amb la cullera de fusta, el girarem perquè es faça per tots els costats i, en daurar-se lleugerament, el traurem i el reservarem.
Hi posarem seguidament la ceba i la sofregirem també. La remenejarem de tant en tant i, quan s’haurà enrossit una miquea, hi posarem la tomaca. Ho continuarem remenant perquè no s’agarre i, en estar tot confitat, hi posarem aigua (litre i mig, si fa no fa), apujarem el foc, hi afegirem les guixes i el conill, ho salarem i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bollir a foc suau.
Al cap d’uns 30 minuts, quan tot estarà cuit, hi posarem l’arròs (hi ha d’haver 4 o 5 tasses de líquid per cada una d’arròs, segons que ho voldrem més espés o més clar) i apujarem el foc. Ho ensafranarem, ho remenarem i, en tornar a alçar el bull, ho deixarem bollir a foc més aïna fortet.
En passar 8 o 10 minuts rebaixarem la flama i ho deixarem bollir a foc suau. En arribar als 15 minuts d’ebullició, quan l’arròs estarà cuit i caldós (més o menys, a gust de qui cuine), ho traurem del foc i ho escudellarem per tal que no continue la cocció.
Variants
Hi podem afegir una creïlla trossejada.
S’hi poden sofregir uns alls, unes rametes de julivert o una culleradeta de pebre roig.
Al Comtat el fan amb cap de costella en comptes de conill.
