Mallorquins i valencians, per què tanta indiferència?
Tot i que som cosins germans i compartim molts problemes de futur, encara mantenim certa distància i incomprensió
Del Sénia al Segura
Madridisme asfixiant
El nostre secular anticentralisme s’ha diluït, Madrid dirigix les nostres vides i els valencians peguem la cabotada
Bertín Osborne i ‘El novio de la muerte’
Quins referents, totalment exempts de modernitat i valencianitat, té ara la Gran Fira de València?
Obstinadament rebels
Pel seu interés reproduïm el discurs pronunciat per Puri Mascarell en l’acte de commemoració de la Crema de Xàtiva el passat 21 de juny de 2024
Leopold Trénor, un regionalisme ‘ben entés’, però compromés
La seua trajectòria recorda els límits però també les potencialitats de la Renaixença valenciana
Meninfotisme eres tu
El meninfotisme té un poder màgic i els valencians li tenim devoció. Com un determinisme social
No som un país català
No ho som ara, evidentment, però els valencians tampoc ho hem sigut mai al llarg de la història
El cor en la cuina
La gastronomia s’ha convertit en un robust element identitari per a bastir el jo col·lectiu dels valencians
Vigència i obsolescència de «Combustible per a falles»
El llibre de Fuster sobre les falles alçà una certa polseguera, però les crítiques estan vigents
El conte de l’ànec i la ‘mascletà’ de València a Madrid
Tony Soprano sap de la importància dels ànecs per a explicar els mites moderns
