1909
El Llevant UD recupera la data originària d’una fundació contada en primera persona per José Ballester Gozalvo
Felip Bens
Felip Bens (El Cabanyal 1969) és escriptor i periodiste. Té publicades les novel·les Toronto i El cas Forlati i altres llibres com 110 històries del Llevant UD, Dones e altri, València al mar o La cuina del Cabanyal.
Una plantilla colossal
Acabat el mercat de fitxatges, podem assegurar que el Llevant ha conformat un equip que aspira a tot
El Bayesian, Mr. Ripley i Patricia Highsmith
El naufragi del Bayesian deixa set víctimes, entre elles dos magnats, i un fum de preguntes incòmodes
Tot eixirà bé…
Sí, tot eixirà bé, però no comencem encara a xuplar-nos les polles.
115 anys i un somni
El somni llevantinista s’inicia enguany amb el simbolisme indefugible del Molinón
El somriure de Kamala
Hauríem d’estar contents amb Kamala? Perquè somriu? Perquè és dona, negra i jove?
Un catxirulo indecent
El Llevant UD tria per a la temporada del 115 aniversari l’equipació de la fusió forçada pel règim franquiste en el 39 i ni tan sols encerta els colors originals
Ximo, Aurora i una rebel·lia inajornable
Emma Zafón (Llucena, 1978) aborda en la seua primera novel·la en valencià el masclisme sistèmic de la nostra societat
Mamprén el Llevant de Danvila
Més enllà de la gestió econòmica, és evident el canvi en la presa de decisions deportives. Les primeres generen dubtes.
El Cabanyal que ensomiàrem contra Rita
Alguns diuen que el Cabanyal serà Russafa. De moment perviuen els problemes de l'era de Rita
Tonyina i vieira
Tanquen comerços i bars, com Pata Negra. Llocs on hem sigut feliços. On hem sigut jóvens.
Enriquito, una vida en blaugrana
Enrique Martín, fallit als 96 anys, entrà en el 52 en el Llevant UD, com a encarregat de material
Escapar de la misèria
¿En quin moment algú de classe treballadora és capaç de capgirar el seu destí?
Autòpsia d’un (altre) fracàs
Fracàs, fiasco, decepció. S'acaben els adjectius per a definir a este Llevant.
Ni milacres ni Miñambres
Després de tres anys de frecassos, Miñambres aposta per Calero, un entrenador per a no baixar.
I si sí?
La jornada podria permetre al Llevant, si fa els deures, seguir amb opcions una setmana més.
Mestre Lehane
Dennis Lehane és un gènere i el crim és el pretext per a escorcollar en les misèries humanes
Un tren anomenat Esperança
El llevantinisme no pot mirar més enllà de la victòria contra el poderós Eibar. Eixe és el bitllet de la il·lusió cap a Elda. Cal guanyar-se’l.
Última bala
1.200 granotes viatgen a Vila-real amb la il·lusió de véncer i rebre l’Eibar amb opcions de play-off
El pont de Buonarroti sobre el Bòsfor
En 1506 Miquel Àngel s’instal·la en Constantinoble per a dissenyar un pont que unisca el centre i Gàlata
L’hora de Carlos Espí?
El gran problema és l'alarmant falta de gol. Per què no atrevir-se a donar l'alternativa a Espí?
Derrota útil
Queda encara esperança per al llevantinisme? Podem traure res útil de l'última derrota en Orriols?
I si el Penó sí que és de 1238?
S’han vessat rius de tinta sobre l’autenticitat del Penó de la Conquista de València
Qui marcarà els gols de ‘l’ascens’?
L'Amorebieta només pot véncer en Orriols si té més intensitat i il·lusió. I açò no pot succeir.
Que rebente Orriols!
El Llevant aborda dos finals, davant Saragossa i Amorebieta, que li permetrien recuperar la candidatura a l’ascens
Amparito Roca i la primavera
Queden arrere les Falles, la Setmana Santa i un hivern calorós. Almenys ha plogut. És temps de somriure?
Trampolí cap a Primera
Orriols esclatà de goig, com una llum al final del túnel. Valladolid és "la clau que obri tots els panys"
L’hora dels jugadors
És l'hora dels futbolistes del Llevant, no d'Orriols. La graderia està cremada
L’extinció de les biblioteques personals
Les biblioteques de les cases desapareixen a la carrera, com l’hàbit lector. Qui en té la culpa?
Clough, el mite davant el fracàs
Una novel·la conta l’apassionant moment del futbol anglés en què Clough portà al cim el Derby County
