La punta o tossal de Canfali és el lloc exacte on Benidorm, la que mai no dorm, es partix en dos evocadores postals: Ponent i Llevant… per a molts poc més que el nom de dos eixides de l’autovia, desviament que prenen els tres milions de viatgers que la visitaren en 2025, amb 16 milions de pernoctacions. També dit el Balcó del Mediterrani –enèsim topònim inventat com a reclam turístic– és el mateix punt on cada dia milers de visitants desenfunden el mòbil per a instagramejar, entre els acords d’algun músic de carrer. Qualsevol hora té el seu atractiu en el mirador del castell. És possible que, de tant en tant, també s’allargue per allà algú dels 77.000 empadronats en allò que els oriünds encara diuen “el poble”.
No m’amague. M’agrada Beniyork. Tot i l’asfíxia lingüística i simbòlica que patix la valencianitat en quasi cada racó de la ciutat, tan comuna als nostres llocs turístics, que ja ho són pràcticament tots. Des del seu cor, en la plaça de la Senyoria a què s’accedix des del Mal Pas –frontera elevada entre Llevant i Ponent– flameja, amb un cert aire colonial, un banderot espanyol que corona la ubicació del castell del qual a penes queda algun basament integrat en les edificacions modernes.
La terra que és hui una mar de gratacels s’incorporà al Regne de València l’any 1245, i Benidorm naix ja l’any 1325, huit dècades més tard, quan Bernat de Sarrià, senyor feudal, n’atorga la Carta Pobla. No existia res, llavors, en la punta d’Alfalig sobre la qual es construïren castell i caseriu. Tot formava part de l’estratègia defensiva de la costa valenciana contra els pirates. Durant el segle XVI la fortificació s’abandonà i fon substituïda temps després per un fortí de vigilància, emprat pels francesos, abandonat després de la Guerra del Francés i finalment bombardejat per l’armada dels anglesos que hui omplin, amb les seues pintes (de cervesa i d’aspecte), les terrasses de la ciutat. Allà mateix s’acabà construint l’església (aprofitant els fonaments existents) i també eixa festa del kitsch que són el conjunt de la plaça de Santa Anna i la del Castell.
Però en davallar les escales fins al mirador, una rosa dels vents feta de granit i bronze ens regala una glopada de goig estètic i sensorial. Marca els punts cardinals i, a més, assenyala els punts geogràfics destacats en la brúixola i ens fa plenament conscients de la ubicació singular de Benidorm, amb la seua gran badia quasi perpendicular a la Serra Gelada i la Creu, que queden a llevant. Més cap al nord, trobem les cales del Ti Ximo, així sense “o”, i la de l’Almadrava, a més de la Torre Caletes. I més encara, el Racó de l’Oix. Al Nord hi ha, en línia recta, Oliva. Si girem la mirada al Sud, cap a l’Illa, i una miqueta cap a l’Oest, els dies clar trobem Tabarca, tot i la seua planura, i el Cap d’Horta, entrant a la mar com un braç de la Serra Grossa i el Benacantil, dominant Alacant. La badia la tanquen per l’Oest la cala de Finestrat, davant de la Vila Joiosa. I si seguim cap al Nord trobem el Puig Campana, el moll de Benidorm, d’escàs calat i entitat, i la romàntica platgeta del Mal Pas, on a voltes dorm la ressaca algú que ha tingut una mala nit.
Entre la silueta de la icònica Illa, des d’on bufa el Migjorn i el mirador trobem les restes d’un vell guèiser artificial, instal·lat en 1986, una atracció que llançava un xorro d’aigua a 100 metres d’altura, abandonada per costos i problemes tècnics.
La rosa dels vents de Benidorm, que tanta gent xafa, és, no obstant, un secret a veus. I és l’evidència que, entre la frivolitat aparent de la ciutat, sobreviu l’ànima valenciana que la connecta amb el seu entorn i amb la seua història, enriquint el viatge. I arredonint-lo.
Totes les indicacions de la Rosa dels Vents de Benidorm:
N El Castell — Punta Canfali — Tramuntana
NNE — El Torrejó — Serra de Bèrnia
NE — L’Horta — Gregal
ENE — Racó de L’Oix — Platja de Llevant
E — La Creu — Serra Gelada — Llevant
ESE Torre de les Caletes — Cales de l’Almadrava i del Ti Ximo
SE — L’Alguer — Xaloc
SSE — El gos i la tortuga
S — L’Illa — Migjorn
SSO — Tabarca
SO — Alacant — Llebeig, Garbí
OSO — Castellum del Tossal / La cala
O Torre de Morales — Platja de Ponent — Ponent
ONO — Les Fontanelles — Serra de la Cortina i Puig Campana
NO El moll — Ponoig — Mestral
NNO Platgeta del Mal Pas
Fotografies (Felip Bens)
