Amb el nou episodi de tempestes, este dilluns es quedaren incomunicats, sense telefonia mòbil ni internet, nou pobles del triangle entre Castellfort, Albocàsser i Benafigos. I recordí, inevitablement, l’angoixa de la barrancà del 29 d’octubre, que deixà Xiva sense llum, aigua, telèfon ni internet durant dies, com succeí en uns altres pobles.

Els mòbils entraren en les nostres vides, de forma generalitzada, fa un quart de segle. I ja fa temps que ens acoquinem quan no els tenim a mà, o no tenim cobertura, o se’ns ha acabat la bateria. Sentim que ens falta alguna cosa. I si tenim un problema de salut? Com avisem l’ambulància? I si se’ns trenca el radiador? Com vindrà la grua? I com li diríem on estem, en tot cas, sense localització? D’entre totes les pors que ja patíem els humans, en tenim una nova: a estar sense mòbil. A estar incomunicats, com si no ho estiguérem, per culpa del mòbil, precisament, que ens té més pendents de la vida virtual que dels qui ens envolten. Vivim comptant que sempre el tenim a mà. I quan no és així, no sabem què fer. Sense mòbil no som res. Ens hem oblidat de resoldre problemes quotidians sense ell. I no obstant, a sovint estem incomunicats, amb ell.

I l’agenda on anotàvem telèfons? I el mapa de carreteres en la guantera? I les línies fixes? Què ha sigut de la telefonia per cable? Qui té fixe? A penes queda servici. I les cabines? Desaparegueren per llei en 2022, com si feren mal a algú.  Els confesse que he estat pensant en fer-me radioaficionat. O en portar sempre una emissora de ràdio portàtil. Per si a un cas. Com un símbol de desconfiança cap al món que anem construint sobre les ruïnes de l’anterior. Sí, m’estic fent major. I tinc cavil·lacions de persona major.

En la sèrie Yellowstone, Kevin Costner també està major. Magistralment major. Amb el bon oratge, fuig de la cobertura del mòbil per a aïllar-se en les muntanyes de Montana, acampat com els antics vaquers, fruint, de nou, de les relacions humanes primitives, que quasi havia oblidat. La sèrie, amb un guió massa maganxós per moments, té punts absolutament deliciosos, a banda de l’actor principal i d’uns quants secundaris inoblidables: els paisatges, els cavalls, la música, els rodeos… Els Dutton lluiten contra els nous temps, representats per especuladors i turistificadors. Volen conservar el món dels vaquers. Els indis de la reserva també lluiten contra el progrés i contra els mateixos Dutton, que, dècades abans, havien establit l’immens ranxo Yellowstone sobre terres arravatades als natius, canviant la seua forma de viure tradicional per la ramaderia. Les lluites de poder i els cadàvers abocats en un barranc de Wyoming li donen ritme i emoció. El moll de la sèrie, però, està en cada pausa amb un whisky en la mà, en la recreació d’una posta de sol, en l’ensinistrament d’un cavall…

El progrés acaba amb les cabines de telèfon, amb els ranxos i amb els cavalls, com abans amb els indis, per a que tot succeïsca en la pantalla d’un mòbil, com un maligne punt d’arribada. Incomunicats, de Vilafranca a Yellowstone, en nom de la comunicació. Hiperconnectats a l’algoritme i al reel, però incapaços de raonar amb qui tenim al costat. Hiperconnectats a un artefacte que ens sol deixar incomunicat, quan la vida està en joc, quan la por ens atenalla, però un artefacte que ens fa dòcils, simples, avorrits, ineptes.