Quasi tants com llàgrimes de Jaume I, en observar la seua ensenya dalt de la torre d’Ali Bufat. No venim a vessar-ne més, ni tinta ni llàgrimes.
L’argument principal dels qui sostenen que el Penó de la Conquista és posterior a 1238 és que, en temps de Jaume I (1208-1276), la senyera del rei tenia dos barres roges sobre fons groc i no quatre. És cert que així apareix en l’única representació pictòrica (quasi) coetània del monarca, on una xicoteta senyera reial presidix i identifica la seua tenda, durant la conquista de Mallorca, encara que apareixen multitud de barres més: en les tendes, en les robes, en escuts i banderes de fragments deteriorats i també en una torre del castell conquerit, en l’ensenya (de set barres) i el casc d’un dels assaltants (imatge 1).
L’altra representació més pròxima a Jaume I en vida és del primer quart del segle XIV, en Alcanyís. Ací trobem al portaestendard del rei amb una ensenya de dos barres, a punt d’entrar en una València entregada, amb dos gallardets de tres barres emergint dels merlets de la muralla (imatge 2). En este cas, també tornen a aparéixer diverses representacions barrades i, en una altra escena, una host de cavallers aragonesos s’adreça cap a València i, entre ells, destaca un abanderat amb un penó quadribarrat (imatge 3). No hi ha més font que la tradició per a afirmar que es tracta d’una recreació pictòrica de la conquista de València, però açò no resta valor vexil·lològic a les pintures.
Hi ha altres representacions coetànies de Jaume I, a voltes eqüestre, en segells i monedes, on apareix amb quatre, tres o dos barres. L’ensenya de dos barres serà molt comuna, també en escuts i monedes valencians, igualment amb posterioritat. I en alguns portolans (imatge 4), abans que el privilegi de Pere II de València, de la segona mitat del segle XIV, definira la Senyera valenciana com la coneixem actualment (imatge 5). El mateix Cerimoniós, fent gala del seu malnom, seria també qui s’esforçaria a fixar en quatre barres el senyal reial del casal d’Aragó.
Tornem al nostre Penó. Coneixem que estigué penjat en el trespol de l’església de Sant Vicent de la Roqueta, en la capital valenciana, entre 1551 (com a mínim) i 1838, quan es traslladà al Museu Històric. És en l’any 1551 quan Pere Antoni Beuter publica que l’ensenya portava tres segles penjada dalt de l’altar major, per a desgreuge del màrtir, i que ho havia ordenat així Jaume I, després d’estar un temps en la torre ja anomenada del Temple. S’ignora la font de Beuter. Sí que se sap que els musulmans havien penjat (o hissat) l’ensenya reial per a rendir-li València, segons ell mateix explica en el Llibre dels Fets. Sorprén que, entre 1238 i 1551, no existisca cap referència al penó, però cal tindre en compte que la representativitat simbòlica l’ostentava, des de 1377, la Senyera valenciana, i que el penó no despertava un gran interés patrimonial, ja que era un senzill llenç blanc (engroguit amb el temps) pintat amb barres roges.
Però… I si el penó era en orige un estendard de dos barres?
El penó té un cos central, amb dos barres roges i tres grogues, al qual s’han cosit a cada costat dos afegitons
El penó de la conquista està refet, un aspecte en el qual s’ha reparat poc. Hi ha un cos central, amb dos barres roges i tres grogues, al qual s’han cosit a cada costat dos afegitons (imàtgens 6, 7, 8), cascú amb una barra groga (exterior) i una barra roja (interior).
Si el penó és de 1238… ¿Quina lògica tindria que els musulmans cosiren tres trossos de tela per a penjar una bandera un tant anòmala (perquè és quasi tan ampla com llarga), en un context en el qual la iconografia coetània que coneixem de la bandera de Jaume I està més associada amb dos barres (és a dir el cos central del penó) que amb quatre? Per què farien els habitants de Balansiya una ensenya-puzle de quatre barres? Si és del segle XVI o XVII, com afirmà Roc Chabàs, per què la confeccionarien els valencians en eixe moment? Si no és originari de 1238, a quin sant a algú se li ocorregué fer un penó de dos barres?
En agost de 1638 es despenjà el penó de la volta de l’església per a commemorar el quart centenari de la conquista de València. Segons alguns investigadors és en este moment quan s’afegí la inscripció en castellà Año 1238 i es restaurà. Potser fon un bon moment per a ajustar la quantitat de barres a les quatre ja consolidades com a pròpies dels reis de la Corona d’Aragó. S’actualitzava així per a la posteritat una relíquia que havia passat prou inadvertida per als valencians. L’operació degué ser senzilla (imatge 9).
És només una hipòtesi i podria ser una via d’estudi per a reforçar l’autenticitat del penó. La Senyera de 1596, pròpia dels valencians des de 1377, està pendent del resultat d’un estudi. El símbol de la rendició de la València musulmana a Jaume I, en el moment fundacional del Regne de València, també mereix una anàlisi en fondària. Al marge de les clàssiques i esgotadores disputes identitàries, tan nostres, no tots els pobles tenen la fortuna de comptar amb dos icones històriques tan valuoses.
El penó de la conquista en el Museu Municipal de València © Felip Bens.
Imatge 1: Pintures del Palau d’Aguilar de Barcelona, datades entre 1285-1290, on es veu, dalt de la tenda de Jaume I, la senyera de dos barres, en la conquista de Mallorca (1229).
Imàtgens 2 i 3: Pintures de la torre de l’homenatge del castell de l’Orde de Calatrava, Alcanyís.
Imatge 4: Portolà d’Angelino Dulcert de 1339 (detall, Biblioteca Nacional de París), amb la Senyera de dos barres sobre València i, més menuda, sobre Llorca, límit meridional dels dominis del rei.
Imatge 5: Portolà anònim de 1410 (Biblioteca Nacional de París), on apareix representada per primera volta la Senyera (de dos barres) amb corona i blau sobre la capital del Regne de València.
Imàtgens 6, 7, 8: Detalls dels recosits del Penó de la Conquista.
Imatge 9: Hipotètica confecció de l’actual Penó a partir de l’original de dos barres.
