Diuen que Miñambres té lligat a Calero. Els seus mèrits són posar a un Burgos ultradefensiu líder de Segona en la jornada 18 de la campanya 22-23 i, a partir d’ací, caure en picat fins al final del curs. Tant que no continuà en el Plantío. I també, enguany, aconseguir una espectacular reacció del Cartagena per a evitar el descens a 1a RFEF… Diuen que, per si a un cas Calero dona carabasses al Llevant, està en l’agenda Luis Carrión, qui, després de descendir al Numància i estar un discret any i mig en Cartagena, està signant una bona campanya en Oviedo. Rubén Albés, cessat enguany, després de deixar a l’Albacete en descens, és l’altra opció.
Després de dos anys i mig d’alarmants fracassos (sí, fracasos!), Miñambres vol portar a Calero, un meritori entrenador que aconseguix permanències amb plantilles molt justes, un perfil Nafti amb un poc més de caché. Com si no hi haguera vida més enllà de les mateixes coordenades que ja sabem on ens porten. Després dels anys més difícils de la nostra història recent, el llevantinisme mereixeria un projecte deportiu il·lusionant que tallara definitivament amb el passat més recent, pilotat per algú amb carisma i recursos. Com és possible que Danvila tolere l’enèsima boutade de Miñambres? Diuen fins i tot que la decisió és seua, assessorat per l’astorgà. Un autèntic festival de l’optimisme, sense més horitzó que obtindre la permanència. En això hem parat. Cap ambició, cap exigència.
Només un milacre capgiraria el trist final d’esta temporada, en la qual el Llevant ha sumat sis dels últims díhuit punts just en el moment en què era precís anar a mort. Després de vindre d’on venim i de no entrar ni en play-off amb esta plantilla, ¿què fa Miñambres planificant la temporada que ve? ¿Que fa, assentant-se en la banqueta?
La seua obligació era haver preparat el derbi d’Elda des de la mentalització per a deixar-se la pell i guanyar per a tindre opcions d’ascens. En lloc d’açò Miñambres regala una setmana de bany i massatge i l’equip ix al Pepico Amat, contra un rival justíssim, a passejar-se, a no posar el peu, a pensar en altres destinacions.
Fon el partit més indecent de l’any (i n’hi ha hagut uns quants!) perquè fon la constatació que l’exigència (sí, l’exigència altra volta) en este club és nul·la. En el moment clau del curs.
No creem en els milacres. I encara menys creem en Miñambres. I si tinguérem milacre, per difícil que siga, Miñambres tampoc hauria de seguir.
Foto © La Liga
