Dos victòries (Sporting i Elx) i tres empats (Andorra, Burgos, Valladolid) en els últims cinc partits no són per a tirar coets, venint d’on venim i amb el repte superlatiu que hi ha per davant. Cert és que quatre d’eixos cinc rivals estan entre els deu primers i que les sensacions –un equip atrevit, ofensiu, intens– han aprofitat per a reconnectar a la parròquia d’Orriols. Sobretot per la remuntada davant l’esquadra il·licitana, interpretada com el punt d’inflexió sense marxa arrere.
I el llevantinisme brama de nou. Encara, amb determinació i optimisme, les dos finals que li esperen i que marcaran la temporada i el futur immediat. Impossible punxar. Han de ser sis punts de sis. No serà fàcil, encara que estos dos sí que estan per darrere. Dos triomfs abans de visitar el Sardinero farien irrompre als granotes, amb tota la força, en la lluita per l’ascens. I provocarien un jjsister a Santander, davant un rival directe, el més en forma, al costat d’Elx, Eibar i el mateix Llevant.
Cadascú, des de la graderia, es manifesta com considera. Faltaria. Les tímides xiulades a Miñambres o les crítiques a Danvila des d’algun sector foren un catalitzador per a vehicular el cabreig, més que justificat, pel context societari del club dels últims anys. En realitat, Miñambres li ha pegat la volta a la situació deportiva d’un grup que comença a donar mostres del seu potencial real. Pugem o no –que anem a pujar–, la seua gestió emocional de la plantilla, tan necessària, està resultant decisiva. Quant als despatxos, la Junta d’Accionistes resultà balsàmica: Danvila tindrà l’oportunitat de complir la paraula donada i reivindicar-se.
Des de que aplegà al degà valencià, Miñambres s’ha enganyat de forma greu, sobretot en la gestió de la banqueta, però té dret a notar l’alé del llevantinisme en este moment just. L’ascens és ací i ara. Saragossa i Amorebieta són els pilars sobre els quals consolidar un somni que molts donaven ja per perdut. És el moment de donar-ho tot. De creure-ho tot. En l’herba i en la graderia. No hi ha un després. No hi ha un abans. Dissabte 6, dissabte 13. El futur passa per ací. I Orriols ha de rebentar.
