Tourist go home! és ja un clàssic pintat en les fronteres de les nostres ciutats, com ja havíem vist abans en tantes altres, quan les hem visitades. Tots som ciutadans i turistes alhora, encara que alguns es reclamen com a “viatgers”, amb el salconduit de la pàtina intel·lectual. Estos dies, molts dels més antituristes que conec omplin les xàrcies de les fotos exòtiques dels seus viatges. Són dels que més viatgen, de fet. I sí. Es consideren “viatgers” i no “turistes”, convençuts de ser respectuosos amb els llocs que visiten. Com si molts dels que venen ací no pensaren igual.
Conserve una guia de viatge de 1952 amb un gravat del Tribunal de les Aigües en la portada, pura etnologia agrària valenciana: A la Découverte de l’Espagne es titula. Forma part d’una série: Guide du touriste lettré, i inclou una divisa “Ce qu’il faut voir, savoir et lire…”. És possible que aquells llibres s’editaren per a viatjar sense viatjar, destinats a somiadors, per a fer-ho des del sofà de casa, amb una lectura profunda i suggerent. Potser senzillament, sense internet ni viatges exprés, calia amerar-se bé del destí, puix les classes benestants es permetien viatges llargs. Calia anar ben preparats, amb tot allò que calia “vore, saber i llegir” ben deprés.
Jo viatge dins de casa: molta mar, algun càmping, muntanya de tant en tant. Potser ho faria a la manera dels “turistes il·lustrats”, si poguera. Tampoc ho trobe a faltar. M’agrada València, del Sénia al Segura, i ni en mil vides podria acariciar-li cada matís i cada poble.
Com a tots, no m’agraden els turistes que aprofiten ser-ne part de l’allau que envaïx els nostres carrers i les nostres places per a comportar-se irrespectuosament amb els natius. A alguns d’ells, en realitat, no els agrada com som, però ens toleren pel sol, la platja i la cervesa barata. Tampoc és que tots siguen roïns ni de bon tros. Ni que tots els d’ací siguen bons. Molts, de fet, són pitjors, maleducats i incívics, profundament illetrats.
El fenomen del turisme massiu i descontrolat, precisament pel seu caràcter d’allau, ens descol·loca. Passa un poc com amb la immigració massiva i descontrolada, siga de rics o de pobres. Els fluxos migratoris, en tot cas, han sigut un fenomen decisiu en l’evolució humana des de la nit dels temps. El turisme massiu (alimentat pels vols i els allotjaments barats, que tots celebrem) comença a ser-ho des de fa uns anys, però en poc de temps està canviant la fesomia de les nostres ciutats i –juntament amb altres causes– la nostra forma de viure i a voltes de malviure.
Tots som turistes i no tots són ni som illetrats. El problema és l’allau que desborda les ciutats, fet que segurament ja se’ns n’ha anat de les mans, sense marxa arrere.
Aspirar a la permanència inalterable de les nostres societats és una quimera, òbviament, però no sé si estem preparats per a canvis tan dràstics –també en matèria identitària, quant a la valencianitat– com els que anem experimentant en tan poc de temps.
Nosaltres, en tot cas, també som part del problema, com a turistes o viatgers, més o menys il·lustrats.
