L’hora de Carlos Espí?

by | 26/04/2024

El gran problema és l'alarmant falta de gol. Per què no atrevir-se a donar l'alternativa a Espí?
Temps de lectura: 2 minuts

El fora de joc que assenyalà el VAR per a anul·lar el gol de la victòria granota en el Sardinero fon un viatge en el temps: com a mínim a Ferrete, l’àrbitre que xiulà el final quan la pilota anava camí de la gàbia del Múrcia, en Vallejo; i, més pròxim en el temps, al gol anul·lat a Coke en Mestalla, per espenta de Paulista a Gayà. La bota que marca les línies és de Fabricio, però qui anota és Pablo. Ningú s’adonà, en la sala VOR, de l’esperpèntica negligència. Ja saben com va açò. Ací mai passa res. Ningú assumix cap responsabilitat. Patà i avant! És el nostre futbol. Cada volta, pitjor.

Els atacants blaugranes també fallaren. I els del Racing. Hi hagué ocasions de tots els colors. Fon un partit a tomba oberta: aproximacions, opcions clares, pals, parades espectaculars. Pogué guanyar qualsevol, però la falta d’encert dels nostres davanters és inaudita, desesperant. Els càntabres, que porten 13 gols més a favor, es contagiaren. Va sorgir la mateixa pregunta dels últims mesos: Es pot pujar si ningú marca els gols de l’ascens? Huit gols anotats en els últims huit partits: cinc en dos partits; tres en els altres sis. I la sensació que fan falta deu ocasions clares per a sumar una miqueta.

Dels davanters que solen jugar, Brugué suma cinc gols. Marca cada 266 minuts. Bouldini en porta 7, cada 270’; Fabricio 4, cada 292’, i Gómez 4, cada 455’. Cantero, defenestrat, i Romero porten un gol cadascun. I pitjor són les dinàmiques. Se salva Brugué, però Bouldini no marca des del 13 de giner, fa més de tres mesos. Abans d’açò, havia celebrat un gol propi per última volta el 23 de setembre. Fabricio no ho fa des d’abans de Nadal. Gómez anotà davant l’Elx, fa un mes, però no ho feia des del 2 de desembre.

Estem a 26 d’abril i, en el temps que portem de 2024, Brugué ha signat tres dianes; entre els altres cinc davanters llevantins n’han marcat tres més. I, així i tot, amb unes xifres tan amargues, el Llevant manté opcions de play-off.

Dels onze candidats a l’ascens, sobre el paper, el Llevant té un dels calendaris més assequibles: Cartagena, Eibar i Alcorcón en casa; Vila-real B, Eldense i Huesca, fora. Només un enfrontament directe i, si es guanya a l’Efesé, pràcticament quatre partits com a local, ja que el desplaçament al Madrigal seria massiu. Només el Burgos no s’enfrontarà a cap aspirant; Racing, Valladolid i Ferrol tindran, com el Llevant, un duel directe; Oviedo, dos; Leganés, Elx, Sporting i Eibar, tres, i Espanyol, quatre. No és que els rivals de baix siguen fàcils ni molt menys. Nou d’ells s’estan jugant el descens; el primer, el Cartagena de Calero. Però molts candidats a l’ascens preferirien el nostre calendari. Això segur.

Aplegats a este punt, si el Llevant fora capaç d’aconseguir 64 punts (4 victòries i dos derrotes) jugaria el play-off, quasi segur. Amb ple de triomfs i 70 punts, rondaria l’ascens directe. Però algú veu capaç a este equip de guanyar sis partits seguits o, fins i tot, quatre dels sis que queden? Per descomptat, jugant com en Santander o contra l’Sporting, sí que es pot. Fins i tot front a l’Amorebieta es generà futbol com per a véncer, però la gran pregunta continua sent: qui marca els gols de l’ascens?

El periodista Juanma Doménech, entre molts altres, fa mesos que insistix en Carlos Espí. Si el gran problema d’este equip és la falta de definició, per què Miñambres no dona l’alternativa al xicon?

Foto portada © La Liga

Felip Bens (El Cabanyal 1969) és escriptor i periodiste. Té publicades les novel·les Toronto i El cas Forlati i altres llibres com 110 històries del Llevant UD, Dones e altri, València al mar o La cuina del Cabanyal.

Et pot interessar