Corder amb alls tendres

by | 25/03/2025

Un plat típic de la primavera, que és època d'alls tendres i de corder
Temps de lectura: 2 minuts

És un plat molt agradable i sol eixir a taula en primavera, que és la temporada dels alls tendres. També és primaveral el costum del corder de Pasqua, que la gent menja amb molt de delit i de diverses maneres. Amb alls tendres hi ha costum de fer-ne a les comarques valencianes des del Camp de Morvedre fins a la Safor, i abans era una espècie d’aperitiu o piscolabis que preparaven habitualment a les tavernes, els bars i les tendes, és a dir, una mena de tavernes rurals que hi havia escampades per l’Horta de València. Llorenç Millo en va parlar al llibre Gastronomia valenciana:

Entre aquells preparats més propis de la taverna o tenda que no de la llar domèstica, es pot mencionar els que consisteixen en fregir la carn d’anyell amb allets tendres; es poden fer amb la cuixa o el bracet, però més sovint amb la carn de segona: garreta, espatlla o coll. Amb major freqüència hom prescindeix de tota mena de carn, i la fregida es fa amb les vísceres: fetge, lleterola, cor, ronyonada, etc. i aleshores el guisat o guisofi pren totes les característiques d’un cuinat apropiat per un esmorzar a mig matí. L’obligada cloenda o lúdic epíleg amb el qual es tancava un tracte, especialment quan aquest tenia per objecte un cap de bestiar destinat a l’escorxador.

Ingredients

1 kg de carn de corder (cuixa, espatla, coll), 8 manats d’alls tendres, oli i sal.

Preparació

De primer trossejarem la carn i, en acabant, pelarem els alls, els traurem les arrels i la part verda i els trossejarem (els farem a trossos de dos o tres dits de llargària).

Seguidament posarem un bon raig d’oli en una paella de mànec (gran) i la deixarem al foc, no massa fort. Quan l’oli estarà calent hi posarem la carn i la fregirem. La remenarem ara i adés amb la cullera de fusta i, en ser mig cuita, hi afegirem els alls i els fregirem també.

Ho salarem, ho continuarem remenejant i, quan tot pararà cuit, ho traurem i ho escudellarem.

Variants

Hi podem afegir el menuts de l’animal (cor, ronyons, fetge, lleterola), i també ho podem fer només amb menuts.

A la Safor hi ha qui hi frig un parell de pimentons, verds o rojos (a bocins).

També es podem afegir bolets.

Vicent Marqués (València, 1950) és cuiner i escriptor especialitzat en la gastronomia. Col·labora com a articulista en diversos mitjans de comunicació i ha publicat nombrosos llibres, entre els quals destaquen els deu volums de l'enciclopèdica Història de la cuina catalana i occitana.

Et pot interessar

La coca de mestall

La coca de mestall

Una coca senzilla de la Valldigna amb el sabor de la cuina popular, que conserva el nom de l’antic costum de barrejar cereals

Ous de peix fregits

Ous de peix fregits

Una recepta marinera d’aprofitament amb una llarguíssima tradició mediterrània, fins al temps dels grecs