A l’estiu, els peixos (les femelles) van plens d’ous, un menut que la gent, generalment, sol tirar, però per alguns llocs se’ls mengen, fregits, i ben bons que estan.
Els que més agraden són els ous de llissa i els de lluç, però també es fan servir els de sépia, els de llobarro i altres.
Totes les espècies fan bon paper, tots els caviars són bons, si el peix és gros i la quantitat és apreciable, perquè en els peixos menuts, lògicament, no és tan abundant.
I també hi ha costum de fregir, a vegades, la llet dels mascles, que no és exactament la mateixa cosa però té els seus partidaris. El procediment és molt senzill i consistix a salar-los, enfarinar-los i fregir-los en oli bollint. Hi ha costum de fer-ne al Baix Maestrat i Menorca, que jo sàpia, però potser el costum està més escampat i jo ho ignore, perquè en molts llocs de la Mediterrània fan el mateix. En realitat sempre se n’han menjat, si hem de fer cas del text de Philinna, la comèdia d’Hegemó de Tassos del segle V a. C., on apareix “El banquet dels savis” d’Ateneu de Nàucratis, segons el qual fregien les llets dels polps:
Abans de tot, compra’m ràpidament un polp, i dona-me’n l’esperma fregit per a menjar.
.
Ingredients (per a 4 persones)
600 g d’ous de peix, farina, oli d’oliva i sal.
Preparació
De primer, posarem bona cosa d’oli en una paella de mànec i la deixarem al foc.
Mentrestant, salarem els ous i els enfarinarem.
Quan l’oli estarà calent posarem els ous (els que hi cabran, sense amuntonar-los) i els fregirem.
En daurar-se lleugerament els traurem i els posarem en un plat gran.
Tot seguit ,en posarem una altra tongada en la paella i farem el mateix, i així fins que s’acabaran i els portarem a taula.
Variants
Si els ous (les oueres) són grossos, el costum és fer-los un bull previ amb aigua i un rajolí de vinagre, fins que es prenen i, en acabant, es deixen gelar, es fan a rodanxes i es frigen.
Hi ha qui frig les llets del peix.
Al Baix Maestrat hi ha qui, després d’enfarinar-los, els passa per ou batut.
També en la mateixa comarca el costum és acompanyar-los, a vegades, amb maionesa.
