És un dels entrepans que més m’agraden, amb tonyina de pot i olives verdes (sense pinyol). M’agrada, segurament, perquè en vaig menjar de menut, per a esmorzar o berenar, era un recurs que les mestresses feien servir sovint perquè es pot preparar en un moment i resulta barat, tot i que la tonyina s’ha encarit molt des que jo anava a escola. Però els xiquets ens el menjàvem amb molt de gust, no en sobrava mai, si no era alguna punta de pa. El costum, que jo sàpia, és típic valencià, però potser estiga més escampat. A les Comarques Centrals hi ha qui hi fa servir rotllos o pataquetes, que són uns pans especials. De Víctor Iñúrria és la poesia “Pataqueta amb tonyina i olives”, publicada dins el poemari Manducare:
Dels entrepans que hi havia,
Per a mi era llepolia,
Un que encara m’agrada,
I inclús quan aní a la «Mili»,
Era el més desitjat,
Per cadascú dels soldats.
Sabem que la pataqueta,
És un pa molt agraït,
Que amb qualsevol companatge,
Siga botifarra amb faves,
O Titaina amb llonganissa,
Sempre deixa bon solatge.
Però m’estic referint,
Al que du ben repartida,
La tonyina esmicolada,
Verdes perles d’olivera,
Potser un parell d’anxoves,
Essent plaer de la vida.
Ho menjava de menut,
El triava quan soldat,
I ara que ja soc ben gran,
Sempre que ho veig en un Bar,
Mos pensaments s’ensaliven,
I em demane pataqueta
De Tonyina amb Olives.
Ingredients (per a 4 racions)
4 panets, 4 pots de tonyina en oli d’oliva i 200 g d’olives verdes (espinyolades).
Preparació
De primer, obrirem els pots, posarem la tonyina en un plat i l’esmicolarem grollerament amb una forquilla. En acabant. obrirem els panets (a la llarga, sense tallar-los del tot), els farcirem amb tonyina i olives, ho ruixarem amb oli i ho portarem a taula.
Variants
Ho podem fer amb olives negres (sense pinyol) o farcides. Hi ha qui hi afig un parell de filets d’anxova, però no és habitual. A les Comarques Centrals Valencianes hi ha qui ho fa amb un rotllo o amb una pataqueta per cap.
