És típic de molts llocs, per exemple, de l’Horta de València, on hi ha costum de fer entrepans de tota classe, un costum lligat al fet que fàbriques i obradors diversos paren a mig matí per tal que els treballadors puguen esmorzar, una menja que consistix quasi sempre en un entrepà, antigament preparat a casa. També moltes mestresses en preparaven un per a berenar o per a sopar. El costum és vell i en trobem notícia, per exemple, en el sainet El marit de la machor y el novio de la menuda, de Josep Mª Juan Garcia i Jaume Ferrer Verger , estrenat el 3 d’agost del 1922, on, en una de les escenes, l’àvia trau el berenar al net:
Pepico: ¡Cuantes coses!
So Visenta: Per sabut:
llonganises entre’l pá,
olivetes del cuquillo,
un tros de carabasat,
aigua y ví, pa que no t’alses,
un plateret de sopá
pera postres, y un beset
pa que rés puga faltar.
Ingredients (Per a 4 persones)
4 panets, 8 llonganisses i oli d’oliva.
Preparació
De primerm posarem un raig d’oli en una paella de mànec i la deixarem al foc. Quan l’oli estarà calent posarem les llonganisses (les que en cabran, sense amuntonar-les) i les fregirem. En daurar-se lleugerament per un costat les tombarem i les farem de l’altre. Quan estaran cuites les traurem i les deixarem en un plat. Tot seguit n’hi posarem una altra tongada i farem el mateix, i així fins que s’acabaran.
Llavors obrirem els panets, a la llarga (sense tallar-los del tot), posarem un parell de llonganisses en cada panet, ho ruixarem amb oli (del de fregir) i ho portarem a taula.
Hi ha qui canvia els panets per un rotllo o quatre pataquetes.
Hi ha qui li afig unes favetes sofregides o una truita a la francesa, en el que a les valls de l’Alcoià i el Comtat diuen un tortilongui.
