A la Plana, l’Alcalatén i la contornada, de l’entrepà hi ha qui en diu rua. La llonganissa i la cansalada són dos derivats del porc que agraden molt a casa nostra, tot i que els metges, actualment, no els aconsellen. Si hem de fer cas dels dietistes, tot el que és bo al paladar resulta perillós per a algun dels òrgans de què disposem. Però, en fi, supose que, de tant en tant, no deu ser tan perjudicial, també diuen que tot és qüestió de quantitat. Este entrepà és típic de la Plana i el costum és fer l’embotit i la cansalada a la graella, però també es poden fregir.

Manuel Vicent en menjava de menut, segons que conta en Comer y beber a mi manera:

Hi ha aliments primaris que et transporten a l’essència de la vida i de les coses i fins i tot a vegades et mostren el verdader rostre de Déu. Per la meua part, el perfum de la cansalada i les llonganisses torrades a les brases em fa recordar la Sagrada Eucaristia, com una categoria de la meua infància i adolescència. Mon pare ens portava a mi i als meus germans a combregar cada diumenge abans de missa major, acabats de llavar, planxats, encorbatats, els cabells amb fixador i la ratlla partida. Em veig ara amb deu anys trasbalsat d’amor, agenollat al davant del sagrari tot rebent en la llengua l’hòstia consagrada. Després d’una estona de recolliment, alçàvem la ròtula del marbre de la capella, eixíem a la plaça, tornàvem plegats a casa i en obrir la porta ens rebia des de la cuina l’aroma de cansalada i llonganisses rostides al carbó, tot acompanyat d’un fum dens i substanciós entre les espurnes crepitants que deixaven anar les brases. Una vegada en gràcia de Déu, després de la tassa de llet bullida amb sopes de magdalenes, l’entrepà aixafava un tall de cansalada blanca, mística, puríssima, y una llonganissa rossa que amaraven el pa d’un greix entre el que hi restava alguna partícula de carbó i cada mos era l’altra eucaristia i en aquell moment sonava un vol general de campanes.

Ingredients (per a quatre)

4 panets, 8 llonganisses i 4 talls de cansalada.

Preparació

De primer farem un foc de llenya i, quan només hi haurà les brases, posarem l’embotit i la cansalada en la graella i ho deixarem damunt. En daurar-se lleugerament per un costat ho tombarem i ho farem de l’altre. Mentrestant, obrirem els panets (a la llarga, sense tallar-los del tot). En estar tot cuit ho traurem, en farcirem els panets i ho portarem a taula. No hi ha més

Si no es disposa de llar de foc, l’embotit i la cansalada es poden fregir en una paella amb una miqueta d’oli.

Les proporcions de llonganissa i cansalada són al gust de cadascú.

Fotografia: Ca Doloretes