És una menja de la Marina i el sud de la Safor, comarques on hi ha costum de fer coques de tota classe, grans i menudes, obertes i tapades, amb els ingredients de la zona. Les coquetes de pésols són menudes, del diàmetre d’un platet de café, generalment destapades, i se’n solen fer en molta quantitat, per a esmorzar o berenar, tot i que hi ha qui, amb mitja dotzena de coquetes, ja es considera ben sopat. Les coquetes de verdures són bones i variades i per estes comarques agraden molt. També hi ha qui les fa tapades. Joan Josep Cardona i Ivars n’ha parlat al llibre Tendral i marcit:

El nostre pésol, el del terreny i de tota la vida, solia vindre per maig, i alguns primerencs per les festes de la Puríssima Xiqueta. Era un ritual anar al bancal i collir-ne prou per a fer una dotzena de coques tapades per a berenar als bous. Fóra d’eixa exultant manifestació de poder de cuina antiga, amb forn inclòs per a coure la breu coqueta, no recorde altra fórmula magistral que els presente a la boca tan tous i tan dolços.

Ingredients de la pasta (per a una dotzena de coquetes)

500 g de farina de força, 25 g de rent, oli i sal.

Ingredients del farciment

500 g de pésols desgranats, 2 cebes, oli i sal.

Preparació

De primer deixatarem el rent en tres quarts de got d’aigua tèbia i, en acabant, posarem la farina sobre el marbre de la cuina, en farem un clot al mig, hi afegirem mig got d’oli, un pessic de sal i l’aigua del rent i ho anirem remenant i pastant sobre el mateix marbre fins que hi haurà una massa ferma i elàstica. S’ha de pastar i fényer com si fora un pa; si cal, hi afegirem una mica més d’aigua o de farina. Quan ho tindrem ben pastat en farem una bola i la deixarem tovar un parell d’hores en lloc tebi, tapada amb un llenç.

Mentrestant, pelarem i trinxarem les cebes. A continuació posarem un raig d’oli en una paella de mànec i la deixarem al foc. Quan l’oli serà calent hi posarem les cebes i les sofregirem. Les remenarem ara i adés amb la cullera de fusta i, en daurar-se una mica, hi posarem els pésols, un pessic de sal i un got d’aigua i ho anirem remenant de tant en tant per espai de deu o quinze minuts, fins que s’haurà consumit l’aigua o gairebé i llavors ho traurem del foc. En acabant agafarem boles de pasta de la grandària d’un ou petit i les aplanarem fins que hi haurà unes coquetes del diàmetre d’un plat de café, tot deixant les vores una mica més altes perquè no caiga el farciment. Seguidament les posarem en una llanda untada amb oli i, al damunt de cadascuna hi posarem una o dos cullerades de pésols ofegats dels que tenim preparats.

Finalment enfornarem la llanda (a 240º). Al cap d’uns deu minuts les traurem i les deixarem refredar.

Variants

Hi ha qui fa la massa sense rent i sense aigua, tot oli, i també hi ha qui canvia l’aigua per llet o bé hi afig un ou.

Abans de tot s’hi poden sofregir 200 grams de tonyina en salmorra (del tronc) i, després de la ceba, una culleradeta de pebre roig.

Per alguns llocs hi posen, amb els pésols, unes fulles de lletuga trinxades.

Una vegada guisats els pésols hi podem afegir un parell d’ous durs (esbocinats) o un tall de sobrassada.

Hi ha qui, abans de traure els pésols del foc, hi afig un parell d’ous batuts i els fa un parell de remenades.

A la Marina Alta hi ha qui les fa tapades.