Als estanys i marjals valencianes es crien unes gambes molt menudes, dels gèneres Palaemonetes o Athydae, que són molt apreciades en la cuina, sobretot per a preparar-les amb bledes, amb un bocí de vitet o sense. Les més corrents són la Palemonetes zariquieyi, l’Atyaephyra desmaresti i la gamba gavatxa (Dugastella valentina), que és endèmica. El costum és propi de les comarques de la Safor i la Marina Alta, on n’hi ha més que per altres llocs. Es crien, sobretot, a la marjal d’Oliva-Pego, però també n’hi ha als rius Molinell, Girona i altres zones humides, i els pescadors les agafen, a l’hivern i a la primavera (n’hi ha tot l’any, en realitat), amb el gamber, que és una espècie de salabre de malla molt atapeïda. Com que són tan xicotetes, es mengen senceres, sense pelar, i agraden molt per aquelles contrades. Ara bé, no abunden massa i a vegades només n’hi ha per a fer-ne un aperitiu, i llavors el plat, generalment, porta un bocí de vitet. L’escriptor Josep Piera, que és de la Safor, n’ha parlat en Els arrossos de casa; en copiarem un paràgraf:

La gamba amb bleda és l’altre menjar de les marjals saforenques, en especial de les d’Oliva-Pego, actualment encara vives, bé que permanentment amenaçades de destrucció o dessecació, quan no abandonades de la mà de Déu, que se sol dir. A Oliva, que ha sabut conservar el propi gust natural de poble ric, encara se’n menja, de gamba amb bleda, siga com a plat de calent, siga com aperitiu. La gamba d’aquest plat -un plat d’hivern- és gamba d’aigua dolça, gamba d’estany i no de mar i, més que gamba, es tracta de gambeta o de gambiua, usant uns diminutius molt del lloc i familiars. La millor d’aquesta gamba, abans, es pescava al riu Molinell, i a Oliva en diuen gamba del pla. És també una menja que ha de tenir, necessàriament, el punt de coent.

Ingredients (per a 4 persones)

500 g de gambeta, 1 kg de bledes, alls, pebre roig, oli i sal.

Preparació

De primer posarem bona cosa d’aigua en un perol i el deixarem al foc. A continuació traurem les penques a les bledes, les posarem en el perol, els farem un bull, en llançarem l’aigua i les deixarem en una escorredora. Seguidament, pelarem i trinxarem tres o quatre alls. En estar tot preparat posarem un raig d’oli en una cassola de fang i la deixarem al foc, més aïna fluix. Quan l’oli estarà calent hi posarem els alls i els sofregirem. Els farem unes remenejades amb la cullera de fusta i, quan agafaran una mica de color, hi afegirem les bledes i una culleradeta de pebre roig i ho sofregirem també. Ho remenarem ara i adés, hi afegirem un got d’aigua i les gambetes i apujarem el foc. Ho salarem i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bollir a foc suau. Al cap de 3 o 4 minuts ho traurem i ho escudellarem.

Variants

Està molt estés el costum de sofregir-hi un bocí de vitet.

Hi ha qui, en comptes de fer un bull a les bledes, les sofrig directament. Uns altres comencen per sofregir la gambeta i, en acabant, la trauen, la reserven i la tornen a posar en la cassola cap a final de cocció.

Hi podem sofregir una tomaca madura.

Hi podem afegir el suc d’una llima, un parell de creïlles (a daus o cantells) o un polsim de pebre (si no hi posem vitet).

En temporada, hi ha qui canvia els alls secs per uns altres de tendres (un manat o mitja dotzena).

A la Safor hi ha qui canvia l’aigua per caldo de peix; uns altres hi afigen un tros de bacallar (esqueixat); a final de cocció hi ha qui hi deixa caure un ou per cap i els deixa coure fins que es prenen.

A la Marina Alta hi ha qui, en temporada, hi sofrig una ceba tendra.