En arribar la primavera apareixen les faves al mercat i els aficionats aprofiten per a fer-se’n bons tiberis, perquè duren poc a les parades, a tot estirar un parell de mesos. Hi ha gent que les espera amb una mica d’ànsia, potser justificada perquè han estat vora un any sense tastar-les i això és molt de temps. A més de guisar-les, també se’n fan truites, que són molt apreciades. Les trobem en els versos de les “Essenes de pascua” publicades en el número del 22 d’abril de 1916 del setmanari La Traca, de les quals en transcriurem una quarteta:
Si vóls fer una tortilla
en fabetes, póts portarla;
lo interesant es que allí
no mos falte la chafanda.
Ingredients (per a 4 persones)
400 g de faves tendres desgranades (1,2 kg sense desgranar, si fa no fa), 1 ceba, 6 ous, oli d’oliva i sal
Preparació
En primer lloc pelarem la ceba i la tallarem per llarg. En acabant posarem un raig d’oli en una paella de mànec i la deixarem al foc, més prompte fluix. Quan l’oli estarà calent hi posarem la ceba i la sofregirem una mica. La remenarem amb la cullera de fusta i, en fer-se transparent, hi afegirem les faves.
Ho taparem, ho remenarem ara i adés i, mentrestant, batrem els ous en un bol. Al cap d’un quart d’hora o 20 minuts, quan les faves estaran cuites, les traurem del foc, les posarem en el bol, ho salarem i ho remenarem.
Tornarem a posar la paella al foc i, quan l’oli estarà calent, hi abocarem la barreja d’ous i faves i ho deixarem coure per tal de fer-ne una truita redona. En daurar-se lleugerament per la cara de baix, la girarem, la deixarem coure uns instants, la traurem i la posarem en un plat.
Variants
Hi podem afegir un polsim de pebre.
En alguns llocs s’estalvien la ceba.
Hi podem fer truites individuals.
A Andorra hi ha qui hi afig una picada d’all i julivert.
A la Ribera d’Ebre, la Vall d’Albaida i les Balears hi ha qui hi sofrig un manat d’alls tendres.
Al Baix Ebre hi ha qui hi sofrig una creïlla a rodanxes o un parell de carxofes (tallades en làmines o gallons).
A Eivissa hi ha costum de sofregir uns alls picats (tendres o secs).
A les Balears hi ha qui hi sofrig un tall de sobrassada.
A l’Alguer hi ha qui hi afig un grapadet de formatge ratllat (pecorino).
