És típica de la Plana i alguns llocs del Camp de Túria i en solen fer a l’hivern, amb uns ossos de porc i botifarres de ceba. És una olla senzilla, poc historiada, però la col li dona molt de sabor. A casa nostra és una raresa, no hi ha costum de fer olles de col, no sé per quina raó. En canvi, a Europa en fan a tot arreu i de totes les maneres, i ben bones que són. L’única objecció que podem fer a esta classe d’olles és l’olor de la col bollida, que s’escampa per tota la casa. L’escriptor Joan Garí, que es menjava amb molt de delit les que li preparava sa mare, n’ha parlat en La memòria del sabor, del qual transcriurem un paràgraf:
De primer, però, s’ha de superar el major inconvenient d’aquesta olla: l’olor. Quan entraràs a casa, la pituïtària es veurà assaltada per una flaire densa, inocultablement casernària i definitivament desagradable. Això és només una prova, però. Si la superes, t’espera, amb la primera cullerada, una indescriptible sensació de plaer físic i de benestar general. L’equívoc efluvi no fa honor a la consistència gustativa del plat. Per sort, ja hi estic avesat. No faig cas de la informació proveïda pel nas i, en canvi, pose de seguida a treballar, a la vista d’un bon plat d’olla de col, les papil·les gustatives.
.
Ingredients (per a 4 racions)
1 kg de col, 200 g de fesols, 2 creïlles, 3 ossos de porc, 1 os de pernil, 4 botifarres de ceba (no massa tendres), safrà, oli d’oliva i sal.
Preparació
Per a començar, posarem en una olla els fesols (prèviament remullats), hi afegirem els ossos, ho cobrirem amb aigua i ho deixarem al foc. Hi afegirem un raig d’oli, ho salarem i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bollir a foc suau. Mentrestant, trossejarem la col i l’afegirem.
En acabant, pelarem les creïlles i les farem a cantells. Les posarem en l’olla al cap d’una hora d’ebullició i apujarem el foc. Ho ensafranarem i, en tornar a alçar el bull, rebaixarem la flama i ho tornarem a deixar a foc suau. Al cap d’uns 20 minuts hi posarem les botifarres i, un quart d’hora més tard, ho traurem i ho escudellarem.
Variants
Els ossos poden ser salats (i llavors els haurem de dessalar prèviament), i també es poden canviar per una cua o un tros de morro.
A la Plana Baixa hi ha qui hi afig un nap o un quart de pollastre.
Al Camp de Túria hi afigen un tros de xoriço, un nap i un sofregit de tomaca i pebre roig.
.
