Novembre, el mes de la ciència, i Sant Albert el Gran
La seua immensa obra de recerca experimental al llarg del segle XIII fa que siga el patró de moltes ciències
Daniel Climent Giner
Daniel Climent Giner (Alacant, 1952) és un docent pioner en els camps de la didàctica i la divulgació de les ciències, i un investigador capdavanter en el camp de l'etnobotànica a les comarques valencianes, en particular a les del migjorn.
Temps de nespres, l’antiga fruita a l’entrada de l’hivern
Una fruita que fins i tot era signe de distinció i que actualment és pràcticament desconeguda, com si no haguera existit mai
Madurar caquis en alcohol
Com la ciència ha transformat un fruit astringent en un emblema d’exportació valenciana
El capsot i Espàrtac
Una relació etimològica sorprenent de l'au amb el líder de la revolta d'esclaus que va dur a la Tercera Guerra Servil en època romana
El vidre: cendra i arena
El llegat vidrier del Migjorn valencià: de Busot a la Mediterrània romana
De soses, barrelles i cendres
Unes plantes ben presents a la zona d'Alacant, que històricament servien per a fer el millor sabó i també vidre
Setembre de Virgo i de verges trobades, i els cicles agraris del blat i de la vinya
Mites antics i devocions marianes en el cicle mediterrani
Les mores d’albarzer
Per què els albarzers s'expandixen tant? Una planta invasiva que regala fruits dolços i punxes difícils d’oblidar…
La liquació de la sang de ‘San Gennaro’ de Nàpols: apunts per a una explicació científica
Com és possible que la sang quallada del sant es torne líquida en determinats dies de l'any?
Va de tamarits! El saler vegetal
De les dunes a les rambles: un arbre que explica segles d’història natural i humana…
La cova de Santa Rosalia de Palerm i els inicis de l’ecologia
La santa siciliana va viure en el segle XII, però va reaparéixer en 1625 per a salvar els palermitans de la pesta
Baladrars i tamarigars: l’esplèndida vegetació estival de les nostres rambles
La natura que engalana les rambles mediterrànies
I la Mare de Déu es va aparéixer en uns lliris de la Font Roja d’Alcoi…
Història, miracles del segle XVII i etnobotànica al voltant de la patrona d’Alcoi
Sant Roc, el gos, la pesta i ‘El padrí’
Història, miracles i cultura d’un sant viatger i protector d'epidèmies
L’alfàbega: herba de l’amor i de les Mares de Déu, l’aroma de l’estiu
Històries, tradicions i fragàncies que unixen esta planta amb la cultura popular
Sant Llorenç: el final de la canícula i el màxim tèrmic anual
Entre graelles romanes i pols còsmica
Canícula, l’època més càlida
De gossos, estreles i calorades: els 50 dies que encenen l'estiu
L’impacte cultural del profeta Elies
Un personatge ecumènic que unix jueus, cristians i musulmans i que ascendix als cels en un carro de foc
La Mare de Déu del Carme i altres patronatges mariners
Sant Nicolau, Sant Elm, Sant Pere… Sabíeu que el nom de Carme prové del Mont Carmel?
Les paraules parlen: xanglotar les vinyes, el cabrerot i el llibre ‘Tendral i marcit’
Dels raïms tardans o cabrerots se n'ha fet un vi preuadíssim, el Fondellol
Les paraules tenen molt a dir: espigolar o espellucar
Els fruits abandonats, les llavors i parts de la planta caiguts a terra o transportats pel vent o per animals, no eren propietat de ningú i podien ser agafats, espigolats
Peretes i prunes de Sant Joan
A mitjan juny tornen a la cita anual estes fruites menudes i delicioses que anuncien l'arribada de l'estiu
La nit de Sant Joan: ritual per a curar els xiquets trencats
Un cerimonial etnobotànic basat en la 'màgia simpàtica' destinat a sanar les hèrnies infantils
Corpus Christi, la Festa de les festes
Una festa religiosa i cívica originada en 1208 a Lieja, que es va expandir per tota Europa occidental
Diumenge de Trinitat: acabament i continuïtat del cicle pasqual
El Reial Monestir de la Santíssima Trinitat és el conjunt conventual més antic encara habitat de la ciutat de València
Iconografia pentecostal: la Palometa i el Dilluns
De l'antiga representació teatral i musicopirotècnica de la Catedral de València fins a la celebració d'un segon dia "no laborable"
Els jurats valencians i els domassos escarlates per Pentecosta
Una fita nacional a nivell municipal en l'antic Regne de València, on la gramalla roja era signe de dignitat municipal
La Pasqua Granada o Pentecosta
Una festa hebrea d'origen agrícola que ha pres altres significats al llarg de la història
L’albercoc, el primerenc
La història d'una fruita primaveral arribada a Europa, des d'Armènia, en temps dels romans
‘Habemus papam’ (I). Lleó XIV, un papa de l’Orde de Sant Agustí
Què és el clergat regular i el secular? Qui va ser Sant Agustí d'Hipona?
Els nispros a la Marina Baixa
De com es van convertir en el principal cultiu de l'interior de la comarca a partir dels anys 60
L’aventura del nispro: de Nagasaki a les comarques valencianes
La primera fruita de la primavera amaga una història apassionant fins a la seua arribada a Callosa d'en Sarrià
Etnobotànica del Primer de Maig i l’aculturació ideològica d’una festa molt antiga
Des d’èpoques preromanes molts pobles europeus celebraven l’entrada del bon temps en la nit del 30 d’abril a l’1 de maig
El vessant franciscà d’un papa jesuïta, ‘Franciscus’
Algunes de les seues encícliques s'inspiraren en el llegat de sant Francesc d'Assís
Del Diumenge de Quasimodo al Dilluns de Sant Vicent
Per què el segon Diumenge de Pasqua rep també el nom de Diumenge de Quasimodo?
El Sopar d’Emaús
El Diumenge de Pasqua a la vesprada, Jesús ressuscitat es va trobar amb dos deixebles i van sopar, a Emaús
El Divendres Sant i el quadre de Mantegna ‘L’oració de Jesús en l’Hort’
Una anàlisi 'naturalista' d'una pintura referida al trànsit de la nit del Dijous Sant al Divendres Sant
La salpassa en el Dimecres Sant: sacralitat i etnobotànica
Un ritual del Dimecres Sant en què l'herba donzella i el lliri blau tenen un paper fonamental
Diumenge de Rams, qui no estrena no te mans
La festa amb què comença la Setmana Santa, en què les rams o palmes i la burreta tenen un paper protagonista
Àries mitològic, el Toisó d’Or, Alacant i Antoni Biosca Bas
Una peça en homenatge de l'excel·lent llatinista alacantí traspassat recentment
Àries primaveral
Com es calculava el zodíac i per què es diu 'Àries primaveral' si realment ja no coincidix amb la primavera?
L’encarnació artística de l’Anunciació (II)
L'Anunciació a Maria ha sigut objecte de milers de representacions en el camp de les arts
L’encarnació artística de l’Anunciació
En el Concili de Nicea del 325 es fixà la data del naixement de Jesús i, per tant, de l'Anunciació a Maria
L’escut del papa ‘Franciscus’
Fins a nou elements simbòlics que fan entendre algunes de les seues encícliques, prèdiques i posicionaments socials
‘Nàufrags’, una pintura de Joaquín Bárbara
Daniel Climent analitza els elements i el lèxic valencià d'este quadre de temàtica marinera
Carnestoltes, moltes voltes
Enguany la setmana de Carnestoltes dura del 27 de febrer al 4 de març
Santa Apol·lònia, patrona dels dentistes
Celebrada el 9 de febrer, va ser una màrtir egípcia del primer cristianisme
Els temporals de febrer i la nit terrible de 1911
Es van cobrar la vida de 141 mariners, pescadors, bastaixos i gent de la costa
Les minves de gener i els eriçons, una delícia gastronòmica
Durant esta època de l'any es produïx un fenomen meteorològic a la Mediterrània occidental amb moltes implicacions
Sant Vicent de la Roda
Els primers sants cristians han assolit especial rellevància al llarg de la història valenciana
El valor simbòlic de l’or, l’encens i la mirra en el relat dels Reis d’Orient
Els presents que els 'mags' van fer a Jesús en nàixer
Què és la Setmana Santa de Nadal?
Les antífones, el missatge ocult 'Ero cras' i la Sagrada Família de Gaudí
Sant Nicolau obri les festes de Nadal amb clau
Un dels sants més polièdrics i de més ampla distribució per tota Europa és Nicolau de Bari
Comença l’Advent: què és l’Advent?
Un temps litúrgic previ al dia de Nadal, que ve simbolitzat pel color morat
La tardor: un festival d’aliments de temporada
Tot un rebost d'exquisideses gastronòmiques del camp, la terra i la mar, explicat per Daniel Climent
