“Hui és cendra” era l’expressió habitual per indicar que eixe dia corresponia a l’inici de la Quaresma, el Dimecres de Cendra. Enguany, 2025, eixe dia correspon al dimecres 5 de març. Però què vol dir tot açò de la Quaresma o el Dimecres de Cendra? Anem a pams.

L’any litúrgic és una ordenació del temps destinada a distribuir les celebracions pròpies del catolicisme al llarg de l’any. Es tracta d’un constructe social molt ric en fites festives o de recolliment, i relativament complex; és el resultat històric de combinar i articular diferents còmputs de caràcter solar (equinoccis, solsticis), lunar (lluna plena), matemàtic (7, 9, 40 dies, etc.), biològic (durada de l’embaràs en dones rellevants: Maria, Isabel), agropecuari (transhumància, sega, verema), teològic, històric, etc. I tot això limitat per alguns determinants canònics com que les setmanes litúrgiques comencen en diumenge, o que la Pasqua cristiana no pot coincidir amb la jueva.

 Les grans divisions de l’any litúrgic

L’any litúrgic conté uns cicles vinculats als misteris cristològics constituents del cristianisme, com ara el naixement i la resurrecció (Nadal i Pasqua), i uns altres períodes en què les festes dels sants i la Mare de Déu cobren una major rellevància per comparació amb els primers. Els dedicats a Jesucrist constituïxen els Temps Forts o fonamentals de l’any cristià, Nadal i Pasqua. I alternen amb uns altres dos, els dels Temps Ordinaris (o ‘de durant l’any’).

Dels dos Temps Forts, el de Nadal és de caràcter solar i amb dates invariables, ja que està vinculat a una efemèride astronòmica de data fixa, el solstici hivernal; però, el segon, el de Pasqua, és lunisolar, ja que les festes i períodes més rellevants depenen d’una combinació cronològica: el moment en què la primera lluna plena de primavera il·lumina el cel nocturn. Una data que és variable, segons l’any, i que determina totes les demés que formen part d’este Temps Fort.

Doncs bé, hui, 5 de març de 2025, entrem en el segon dels Temps Forts, en el període de Quaresma que precedeix i anuncia penitencialment la Pasqua. No debades, el nom de Quaresma prové de l’ordinal llatí Quadragesimam diem en atenció a què s’inicia el quadragèsim dia anterior la resurrecció de Jesús (Pasqua de Resurrecció). Es tracta d’un període inspirat en els quaranta dies en què Jesús va fer dejuni en el desert com a preparació per al seu ministeri públic (Mateu 4,1-11).

La determinació de la Pasqua i del Dimecres de Cendra

El primer dia de la Quaresma rep el nom de Dimecres de Cendra. Però què significa això? ¿Com es determina eixe dia, per a qualsevol any? O, encara més, ¿quin és el dia a partir del qual s’ha de comptar cap enrere quaranta dies per decidir l’inici quaresmal? Vegem-ho.

La Quaresma ha de contindre quaranta dies penitencials previs a la Pasqua. Ara bé, com que els diumenges no poden ser de mortificació, quan fem el compte arrere des del Diumenge de Pasqua hem de botar-nos els diumenge, així que el resultat cau en dimecres. Eixe dimecres especial que marca l’inici de la Quaresma rep el nom de Dimecres de Cendra. En realitat, doncs, entre el Dimecres de Cendra i el Diumenge de Pasqua hi ha quaranta sis dies, dels quals quaranta sí que són penitencials.

Com que les dates de la Pasqua canvien cada any en funció de la primera lluna plena primaveral, també ho fan les del període quaresmal i, per tant, el Dimecres de Cendra (entre el 4 de febrer i el 10 de març, segons l’any); i, clar, les Carnestoltes prèvies.

Això sí, a partir del Dimecres de Cendra i durant la Quaresma els ornaments litúrgics deixen de ser verds, el color típic del Temps Ordinari, i passaran a ser de color morat, al·lusius al temps penitencial  i d’espera cara al moment clau de la creença cristiana, el de la resurrecció de Jesucrist. Per als catòlics practicants eixe primer dia de Quaresma és de dejú i abstinència (com també ho és el Divendres Sant) i rep el nom de “dia de la cendra» (dies cinereum). La raó està en què eixe dimecres els fidels dels rituals catòlic i anglicà, com també de diverses denominacions protestants (luterana, metodista, presbiteriana, baptistes) són marcats amb  una creu de cendra en el front mentre l’oficiant (sacerdot, pastor) pronunciava les paraules: «Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris» (“Recorda, home, que eres pols, i en pols has de tornar»).

I he usat el verb en passat perquè en temps recents, a conseqüència d’una certa prevenció davant expressions que podrien interpretar-se com a políticament inadequades s’ha canviat la formulació i es diu: “Convertix-te i creu en l’Evangeli”; més positiva potser, però ¡ai! amb molt menys sentit simbòlic, com el que lligava la cendra amb el Gènesi i la creació de l’home a partir de la pols, del fang. I fins i tot al simbolisme oriental de dolor i penitència que trobem en l’Antic Testament en llibres com ara el del profeta Jonàs (3:1-10) i en el llibre d’Ester (4:3)

Eixa cendra, símbol de la fugacitat de la vida i de mortalitat, prové de la cremació, en la nit de la vigília pasqual de l’any anterior, de les palmes i rames d’olivera del Diumenge de Rams guardades a l’església i que no havien estat reservades pels seus portadors per lligar-les als balcons i finestres per protegir les vivendes de les desgràcies o mals esperits.

Inicialment l’Església primitiva només imposava el polsim de cendra als pecadors públics que se sotmetien al ritu, que eren convidades a eixir del temple després de la imposició i no els  deixaven accedir-hi fins el matí del Dijous Sant. Però, l’any 1091 el papa Urbà II va canviar el sentit de l’acte i va estendre el ritual a tots els cristians

Per a fer-nos una idea de l’època històrica, eixe any va ser el mateix en què, a la Península, els almoràvits van conquerir la taifa de Dénia; i quatre abans que en el Concili de Clermont, a la plana central francesa, el mateix papa fera una crida a tota la cristiandat, amb el clam Deus vult, “¡Déu ho vol!”, per tal que s’uniren en la Primera Croada amb l’objectiu d’alliberar Jerusalem del domini musulmà, davall el qual portava quatre-cents anys… Sí, ja porta temps, entre els cristians, el ritual penitencial del Dimecres de Cendra.