Enguany, just en tocar la darrera campanada a l’Ajuntament d’Utiel, es va donar el tir d’eixida d’una celebració que potser no coneixíeu però que té uns quants incondicionals: el Dia del Domini Públic, l’1 de gener. No debades, en començar cada any hi ha obres que, segons algunes condicions, passen al domini públic en caducar el seu copyright, però quines han sigut enguany eixes obres?
Generalment es considera que caduca la vigència del copyright de les obres en passar 70 anys de la mort del creador i enguany autors europeus com Thomas Mann han entrat en el domini públic al seu país d’origen, encara que sempre hi ha peròs…
A l’Estat espanyol els drets dels autors morts abans de 1987 es regixen per una llei antiga, de 1879, de manera que enguany entren en domini públic els autors que faltaren ara fa 80 anys. Això s’aplica per a autors espanyols, però, per unes lleis del mercat comú europeu, s’aplica també per a autors que porten 10 anys en domini públic al seu país d’origen, sempre que eixe país forme part de la Unió Europea. Això vol dir que enguany també entren en el domini públic espanyol obres d’autors morts en 1945, com ara un dictador alemany, altre d’italià, i poca cosa interessant més.
Es podria pensar que també els diaris d’Anne Frank passarien ja al domini públic, però per als tribunals neerlandesos, el pare, Otto Frank, n’és coautor, així que el copyright s’allarga fins al 2050.
Com que les lleis europees no s’apliquen a autors de fora de la UE, podem considerar en domini públic les obres d’autors morts el 1955 com els novel·listes Joseph Jefferson Farjeon, Ango Sakaguchi i Constance Holme o el músic Issaak Dunaievski. Sense oblidar els treballs teòrics sobre la penicil·lina d’Alexander Fleming.
I dels Estats Units, amb una llei diferent, caduca el copyright de les obres publicades fa 95 anys, independentment de l’autoria. Ací la llista és més sucosa: El Falcó Maltés, Cimarró d’Edna Ferber, o la primera part de la trilogia U.S.A. de John Dos Passos. I en el cinema també trobem obres sucoses, com Res de nou a l’oest, de Lewis Mileston, o Animal Crackers, dels germans Marx. A banda d’uns nous curtmetratges de Mickey Mouse, alguns de Betty Boop, i la primera aparició de Pluto.
Malauradament, ben sovint els usos reals del Domini Públic es resumixen en dos: il·lustrar articles nous de Viquipèdia i realitzar pel·lícules de sèrie B, generalment de terror, amb personatges populars el copyright del quals ha expirat. Però també, algunes vegades, permet l’ús lliure de clàssics, com ha succeït en els darrers anys amb la traducció al valencià d’una part de l’obra de Blasco Ibáñez. Any rere any, de fet, hi ha xicotets regals del patrimoni cultural mundial que s’alliberen i podem gaudir-ne lliurement. Quin serà el vostre preferit d’enguany?
