Ras i curt, dos voltes bo
Shakespeare s'avançà a Gracián a l’hora de lloar les bondats d’allò breu, atés que ja ho feia en 'Hamlet': “Brevity is the soul of wit”, la brevetat és l’essència de l’enginy, deia Poloni
Jean Murdock
Carmen G. Aragón, àlies Jean Murdock (Reus, 1972) és llicenciada en Filologia Anglesa i postgrau en Tècniques Editorials. Es dedica a la traducció i l’edició professional i és autora del blog literari Huellas.
Paraules de pas
La correcció política amaga una realitat cada volta més dura darrere del tecnicisme ‘migrant’
Realitat augmentada, literalment
La dèria per allò literal fondrà l'iceberg de Hemingway abans que el canvi climàtic
Prenc nota
De les notes a Macbeth, passant per Ann Burton, Liszt, Octavio Paz i la timidesa arbòria
Dràcula, campanes, cobertes i cases de morts
Les 'Cases de cadàvers' eren una avantsala de la mort o la resurrecció: una campaneta connectada al polze per una corda podia canviar-ho tot
Coneixement de sobres
On hui acudim a Internet, abans consultàvem volums monumentals on hi havia de tot i més, com en uns encants
‘Viu o mor, però no ho enverinis tot’
'Viu o mor', una nova edició bilingüe del cèlebre poemari d'Anne Sexton, traduït per Núria Busquet Molist i Mireia Vidal-Conte
Com qui no veu
La catàstrofe de València exigix solidaritat i responsabilitats, i no pot romandre extinta ni oblidada
Quan esdevé sexe el menjar i el menjar sexe?
La nostra cultura ha jugat durant segles a confondre el menjar amb el sexe. Potser perquè tots dos són formes de fam.
Per què no papes?!
Les papes són la rotonda 'pormishuevista' del supermercat. N'hi ha amb gust de favada amb quètxup, d'ou caigut i te matcha… de qualsevol cosa menys de creïlla
Alguna cosa fa pudor de podrit per tot arreu
La misogínia es un Narcís que, quan es veu reflectit en la misàndria, no es reconeix
“Del no-res, no sorgix res”
Després de Praxíteles, tota Venus nua és una còpia. La creació només és nova una volta
El món espill
El cosmos imita l’art: el planeta Venus és la Venus de Velázquez emmirallada a Cuancoá
‘It’s a gas, gas, gas!’
Al capdavall, el big-bang va ser un gran pet. El cosmos és fruit d’un déu amb el còlon fluix
Heretges
El millor dramaturg en francés és Shakespeare traduït al francés: no és una opinió popular, però fa pensar
La columna de l’estiu
Fa una calor de gata sobre la teulada de zinc, de lava, de colada, de cràter i volcà, de meteorit i brossa espacial creuant l’atmosfera
Que en pau descansen… per a tota l’eternitat i un dIA?
El “monstruós insecte” de Kafka dibuixat ja no pertany a la literatura, sinó a l'entomologia
Del no-res… no n’ix res?
El dilema de la cama d’Ahab, de 'Moby Dick', demostra que del no-res sí que en pot eixir alguna cosa
A tot color
El clixé de la tragèdia és com el clixé del blanc i negre: el color s’infravalora com s’infravalora l’humor
Crònica d’una mort anunciada
Sense atenció no hi ha memòria i sense memòria no hi ha res
Entre ‘chien et loup’
Quina és la diferència entre un notable alt i un excel·lent baix, o entre un suspens pels pèls i un aprovat justet?
La follia
Un tema musical recorre els segles, tot i que no està inclòs en el Voyager que va per l’univers
Cap avall, tot són espills
La teoria del ‘jo espill’ explica per què no som divins: som el resultat del reflex tarat d'un déu
La bellesa interior també es marcix
La natura és sàvia: per fora tens la vista cansada i per dins l’oblit, que és la presbícia interior
La columna de l’estiu
La columna d’estiu és d’arena, 'xiringuito' i 'frigopié'; de meló d’Alger, gelat i becadeta
S’accepten manuscrits!
Les editorials que no accepten manuscrits són com un hospital que no accepta malalts
Ladies and Gentlemen: Tallulah Bankhead!
Una d’anècdotes de Tallulah Bankhead, la famosa llegenda de Hollywood sense pèls en la llengua
La funció de la poesia
La pega amb esta columna és que Billy Collins no necessita cap presentació. I Subirana i Godall tampoc
La quàntica de la rima i el pernil
A vegades es crea energia del no-res que dona lloc a partícules de matèria i antimatèria
Del cremar lent
L’autora s’endinsa en «Els focs ignífugs» de Josep Porcar (Godall, 2023), però no repetirà allò que ja s’ha dit i bé
Que el cinema ens torne la coma!
Caldria rebatejar la síndrome de la classe turista com la síndrome de l’espectador de cinema
