Ara fa tretze mesos, Óscar Mora deia que “hi ha novel·les que és impossible traslladar a la pantalla sense trair l’esperit amb què s’escrigueren“, com ara Cien años de soledad. El mateix García Márquez pensava que: “La novela deja un margen de creación al lector que no lo deja el cine. La imagen es demasiado impositiva, la imagen es de una definición total; en la imagen uno sabe cómo es la cara del personaje. En literatura, por mucho que se describa, siempre el espectador, el lector, tiene la posibilidad de llenar un margen que queda“. Però, ves per on, el mort al forat i el viu al porrat.
Parlant de voluntats, tot i que el tema està molt suat, cal tornar a Kafka i Max Brod. Per a disculpar el segon, se sol dir que:
1) Sense ell no tindríem a Kafka.
2) En realitat, Kafka li va demanar que destruïra la seua obra amb la boca menuda, perquè en el fons volia que es publicara. De fet, la petició era un prec sorneguer per tal que es publicara.
La primera justificació és tan òbvia com absurda, ja que valorem Kafka en la mesura que el coneixem. La segona naix per a fer-nos sentir millor davant la canallada. Tot i així, m’alegre moltíssim que Brod ens deixara a Kafka. Hi ha una traïció que m’amoïna molt més: la del “monstruós insecte” de La transformació.
Kafka va deixar dit al seu editor que no s’il·lustrara mai la bestiola baix cap concepte. És més, no volia ni que s’albirara de lluny, ja que només la boira de la descripció literària, eixe “marge de creació del lector“, li feia justícia. Kafka buscava l’ombra i el tarquim, no l’espill. Tot i això, no ha faltat ni falta qui ha volgut fixar l’insecte grollerament davall els focus. Però, una vegada dibuixat, ja no pertany a la literatura, sinó a l’entomologia; és un exemplar impositiu travessat per una agulla davall una pereta pelada, la mateixa que ofenia a Blanche DuBois. Adéu a allò de Solo el misterio nos hace vivir. Solo el misterio.
Les infàmies són tantes que no hi caben en una columna. L’últim crim —valga la ironia— l’ha perpetrat la BBC conxavada amb els hereus d’Agatha Christie: un curs on la IA ha ressuscitat l’autora per tal que faça unes classes magistrals sobre novel·la negra. A banda de la manca de respecte, gust, ètica i vergonya d’estos revifaments —que no compten amb l’aprovació dels protagonistes, convertits en lucratives titelles—, cal preguntar-se què vindrà a continuació. Kafka venent-nos una escape room? O li deixem això a Houdini i posem Kafka de pregoner d’un bufet d’advocats? Balzac anunciant Nespresso?
They bury you when you go and die
It ain’t that in their hearts they’re bad
They’d stick by you if they could
But that’s just bullshit, baby
People just ain’t no good.
Fotografia de portada: Primera edició de ‘La metamorfosi’ de Kafka (Kurt Wolff, Leipzig, 1916)
