Una coneguda plataforma de streaming ha llançat el tràiler de la seua nova sèrie: Cien años de soledad. La novel·la en què està basada és no a soles una de les més importants del segle XX, sinó de la història de la literatura, i l’autor, el colombià Gabriel García Márquez, va deixar dit en diverses ocasions que era l’únic dels seus textos que no volia vore adaptat a llenguatge audiovisual. Desconec la quantitat de zeros que té el xec amb el qual el fill de García Márquez ha oblidat el desig de son pare, però sí que estic segur que els productors fracassaran estrepitosament.

És possible que la sèrie siga vista per centenars de milers, per milions de persones, però fracassarà a l’hora de portar a imatges el llibre. Podran construir Macondo, però per molt bé que ho facen serà un decorat de cartó pedra al costat del que apareix en el llibre; una actriu farà d’Amaranta i teixirà i desfarà la seua pròpia mortalla, però serà només un drap fosc; fins i tot és possible que els efectes especials recreen l’ascensió al cel de Remedios i la resta de successos del llibre que només es poden explicar mitjançant la màgia, però seran trucs de prestidigitador. És molt diferent adaptar la peripècia d’una història a traslladar a imatges el sentit o les sensacions que causa un text i és més difícil encara en el cas d’obres mestres que, per la seua capacitat d’interpel·lar individualment cada lector, no poden esgotar-se en el rostre i les accions d’uns actors i actrius concrets.

Pensem en els principals llibres de la literatura universal: ¿per què cap de les nombroses adaptacions d’El Quixot ha tingut una adaptació mínimament a l’altura de l’impacte del llibre? ¿Com és possible tindre un material de la potència del Tirant lo Blanch i acabar fent aquell engendre del qual encara no ens hem recuperat els qui tinguérem el valor de vore’l? ¿Dorm tranquil el fill de Tolkien després de l’adaptació de les històries del Silmarillion perpetrada per Amazon? És possible que la sèrie de Cien años de soledad acoste el llibre i l’univers d’allò real meravellós a lectors que no els coneixien, i que el mateix llibre no necessita, però és l’equivalent a conéixer la mitologia grega a través de les atraccions de Terra Mítica: al remat serà una excusa per a vendre una edició de la novel·la amb la portada substituïda per un fotograma de la sèrie.