Estem envoltats de sobres. Des dels canelons als mercats de puces, vivim de les sobres del dia anterior, de sobres d’altres i –gràcies a la medicació– de sobres, ras i curt. Dissabte passat en uns encants, poti-poti de restes on conviuen caps de ninos amb postals, monocles, assecadors de cabell, bustos de guix, segells, pilotes de golf, trombons o calçotets, vaig recordar la sucosa columna d’Elena Bernardo sobre els diccionaris antics. “Per a què servixen?”, es pregunten alguns. Com diu Bernardo, “ens permeten fer un seguiment idiomàtic, històric, sociològic i antropològic”.
Al mercat vaig trobar un monocle que recorda una vareta per a fer bambolles de sabó, uns prismàtics plegables, un xafapapers que és una lupa i també The Reader’s Encyclopedia (1955), de William Rose Benét, “l’única enciclopèdia de la literatura i les arts mundials en un sol volum (amb un suplement)”, una d’aquelles obres de referència on destaquen els anglosaxons. Com diu el seu nom, servix per a aclarir els dubtes sobre història, ciència, música, literatura, art, filosofia, etc., que ens assalten mentres llegim. On hui acudim a Internet, abans consultàvem estos volums minuciosos i monumentals que ara se’ns presenten amb totes les seues virtuts i defectes, inclosos biaixos, errors, encerts, capricis, arcaismes, absències i digressions delicioses.
Dins hi ha de tot, com en uns encants: el tigre de Blake, sempre a punt de devorar-la; els gnomic poets, que no són poetes de butxaca –ni de jardí–, sinó els que escriuen sentències breus, com els nostres gnòmics; Tirante the White, la definició del qual, “the hero and title of a famous romance of chivalry”, és seguida de la seua millor descripció i lloança: la de Cervantes al Quixot. Per desgràcia, l’enciclopèdia no esmenta a Joanot Martorell. L’entrada de Cervantes és més breu que la de Samuel Taylor-Coleridge, però tres línies més llarga que la de Richard Francis Burton. És qüestió de perspectiva: estes obres diuen tant pel que inclouen com pel que deixen fora.
L’entrada de fly (mosca) obvia la definició mundana i explica que, “segons diuen, al temple de Salomó no es va vore mai una mosca i, d’acord amb una llegenda islàmica, totes les mosques moriran llevat d’una, la mosca borinot”, una mosca semblant a una abella que liba pol·len i nèctar. (De fet, sembla una mosca amb abric de pells, com si fora Edward Gorey). El Brewer’s Dictionary of Phrase and Fable atribuïx eixa cita sobre l’apocalipsi mosquer a l’Alcorà, però en la meua edició de Juan Vernet no la trobe i ara em puja la mosca al nas.
.