Estampes gastronòmiques de l’Horta
Què es menjava i com es vivia no fa tant en els camps i alqueries que hui són barris i polígons de València
Patrimoni
La fira de cavalls de Guillem de Castro en 1888, a color
Les cavalleries s'instal·laven en l'anomenada Volta dels Gitanos, l'inici de l'actual carrer Àngel Guimerà
Nules, la guerra
Els búnquers d’esta població estratègica ens transporten als últims mesos de la Guerra Civil
Oblit i silenci en el barri de Sant Jordi
Un desconegut nucli de la ciutat de València, més enllà de la Torre, ha quedat sepultat potser per a sempre
William Turner: cullerades de llet i brandi
El pintor anglés va tindre una obsessió: pintar la mar, i la mar embravida, tal com era
De bar en bar
Estem perdent els bars. Un altre patrimoni històric, universal, que se’n va al sac de la nostàlgia i l’anacronisme.
Els ponts d’Alcoi
Cada generació d’alcoians ha tingut el seu pont, una mostra del temps que els ha tocat viure
La Cova de l’Influencer
La Cova del Capità fou descoberta un dia per un influencer. I allò ho canvià tot.
Sempre hi ha la necessitat de menjar figues
Em pregunte si tenen figuera, una que hagen plantat els seus pares i d’on menjar fruits quan vullguen
La palometa en el temple
Una visita al temple de la Concòrdia en Sicília queda alterada per una palometa que deté el temps
El valor i el sabor d’‘Els nostres arrossos’
Ximo Carrión recull receptes tradicionals en el seu últim llibre però també repassa la història de l’arròs i les seues festes
I si el Penó sí que és de 1238?
S’han vessat rius de tinta sobre l’autenticitat del Penó de la Conquista de València
«València, la memòria acolorida» i l’art d’acolorir imatges antigues
El nou llibre de Xavier Oms és una joia que dona color a les imatges en blanc i negre del cap i casal
València (1857-1988): un doble retrat col·lectiu
L’obra de Cervellera, Giménez i Martínez és una aportació essencial a la memòria de la ciutat
L’extinció de les biblioteques personals
Les biblioteques de les cases desapareixen a la carrera, com l’hàbit lector. Qui en té la culpa?
Josep Renau i l’Alemanya comunista
Fugint del franquisme, l’artista valencià s’exilià primer a Mèxic i després a la RDA, on va morir
