Fes-te un ‘walking dead’
La idea de la UE per tal que els ciutadans tinguen un kit de supervivència per a desastres militars i ambientals ja es preparava fa anys en la ficció
Josep Vicent Miralles
Josep Vicent Miralles (Xàbia, 1979) és periodista, professor i escriptor. Ha publicat diversos llibres, com l’adaptació de Tirant lo Blanch il·lustrada per Paula Bonet, La cuina de la Marina Alta, la novel·la juvenil El mag de Montrose i la novel·la Estiu.
La llengua ferida de Rafael Chirbes
L’autor de Tavernes de la Valldigna, tot i escriure en castellà, sempre va manifestar una sensibilitat profunda i d’arrel popular cap al valencià.
Morts en nom de la llibertat
La consulta de la llengua base és una operació de manual per a rebentar el futur del valencià i tornar-lo a les èpoques més fosques
Elogi de l’avorriment
Hui no podríem bastir un univers mític bell, humà i suggeridor com el dels clàssics: estem massa ocupats perseguint ombres
Per què pensem el que pensem?
Vicent Botella i Javier López encenen una llum crítica en mig de la nit de les dictadures digitals
La vigència de Maria Ibars
Quin sentit conserven tants anys després les novel·les de l’escriptora de Dénia? Bellesa i significat se superposen en la seua obra
Llibertat en la reserva Sioux
Un sol castellanoparlant li canvia la llengua a tot el grup, no cal tindre tres sexennis per a saber-ho
La biblioteca punitiva
La diferència entre la narrativa prescrita en l’assignatura de Valencià i la de Castellà és abismal i contraproduent
Un bòlid a l’abisme
On ens porta el nivell d’exigència en què estem instal·lats?
La lliçó del doctor Rieux
Un diàleg de 'La pesta', d’Albert Camus, ens dona la clau de la resistència davant les pitjors tragèdies col·lectives
Allò que queda quan no queda res
La retòrica de la tragèdia seguix un guió perfecte, una pauta reconeixible i satisfactòria.
Qualsevol temps passat no va ser millor
Lletraferits i pensadors sempre s’han queixat del món present, sempre han cregut que estava en decadència
Oblideu a Dario Fo!
El desclassament i l’individualisme aboquen a la precarietat i la pèrdua de la identitat col·lectiva
L’arròs amb fesols de Pepe Serrat
Una anècdota lingüística de principis de segle a Xàbia explica l’avenc social que encara hui estigmatitza els valencianoparlants
Una cel·la en París
Les imatges de les condicions de vida penitenciària en França provoquen l’enveja airada d’usuaris de Twitter
La palometa en el temple
Una visita al temple de la Concòrdia en Sicília queda alterada per una palometa que deté el temps
Quinze cronopis i una revolució
Una anècdota en la Cuba de Castro, en els 60, exemplificà el valor de la literatura i la rialla
La xica del garatge
Només aquella adolescent va saber què fer per a alliberar un grup d’adults apegats a les pantalles
Follar-se les estreles sobre el Mediterrani
Una imatge eròtica de Manuel Vicent concreta l’esperit del Mediterrani millor que qualsevol tractat d’antropologia
Mira, Alejandro, un euro!
Una família de rics s’esforça per fer-se una foto inoblidable, amb el fons del castell de Dénia
El ciutadà episòdic
El turisme ha impulsat un 'apartheid' immobiliari que canvia veïns per visitants de quinzena
El cor en la cuina
La gastronomia s’ha convertit en un robust element identitari per a bastir el jo col·lectiu dels valencians
Cultura: una inutilitat de 5.000 milions
Per què no existix una noció seriosa d’indústria cultural valenciana vinculada a tots els sectors creatius?
Tonto!
Els insults al central culer i la reacció evidencien una realitat social condicionada per les xarxes socials
Els millors soldats són els morts
Hi ha un moment per a actuar com cal. El moment no espera fins que creem estar preparats
Allò terrible és saber
Saber que les coses s’acaben. Si a un cas, el consol és celebrar un bon comiat
