La cultura és folklore, capritx, lleugeresa. Oci de privilegiats i diletants. Desviament moral. Pirotècnia. Afectació. Greix que deforma el múscul social. La cultura és la caparra de les classes mitjanes, que no estan per a sentir a Prokófiev mentres bullen la ceba i la declaració trimestral de l’IVA. Menys encara per a subvencionar saltimbanquis ni fer en salmorra roses de paper. Ausiàs està mort. Airbnb està viu. Al·leluia. Les arques públiques no poden dessagnar-se en temps d’emergència amb les vel·leïtats dels tarambanes que no saben què és pa de dolor. Els llibres perden la bona gent. El teatre no es menja. Tanqueu À punt. Una altra de braves?
Quin és el pes econòmic real de la cultura valenciana?
Segur que vos sona l’argument. La cultura –especialment la valenciana o qualsevol altra de minoritzada– es representa com l’habitant més inútil de l’edifici social i només se la tolera, segons com, en temps de bonança. La “loca de la casa”, que deia Teresa de Jesús, és supèrflua i viu de fumar-se subvencions per a no res, especialment si se la compara amb els sectors productius clàssics com ara l’automòbil, la construcció, els servicis, el tèxtil… el vigorós magma de l’economia-de-veres.
La cultura és identitat, felicitat, autoestima… tot això i allò.
Davall eixe paraigua als governs reaccionaris els resulta fàcilment eliminable. Saben que tenen l’aplaudiment del votant i que compten amb la seua desconfiança atàvica cap a un sector que carrega amb el sambenet de la rèmora. Que la guillotina serà benvinguda i que millor invertir en envelats de Fitur que fer avant amb la Càtedra Vicent Andrés Estellés, veges tu això per a què ho vols.
Però parem atenció a les xifres i vegem si se sosté la fal·làcia. Els sectors culturals i creatius representen el 4% del PIB valencià, és a dir més de 5.000 milions d’euros. I donen faena al 4,5% dels ocupats entre el Sénia i el Segura, la qual cosa suposa vora 100.000 valencians i valencianes. Això de forma directa, però encara caldria afegir l’impacte indirecte i també l’induït, és a dir, allà on gasten els seus diners els treballadors de les diferents branques del sector.
La cultura és identitat, felicitat, autoestima… tot això i allò. Però també és un puntal essencial del benestar material del nostre país. Retallar-la i castigar-la és tant com mamprendre-la a destralades contra el fons de l’embarcació en alta mar mentres el passatge aplaudix i demana un Martini pensant que ells no s’ofegaran.
Foto portada: La Fira de València, un dels esdeveniments amb major repercusió econòmica per al sector cultural valencià © Visit València
