Elogi de la discreció
Entre tant d’anar i vindre per a no arribar enlloc, per fi, ha tornat la primavera
Esp(l)ais
Les quatre estacions
El Regne Unit deixa arrere les llargues nits d’hivern i dona la benvinguda a la primavera amb l’esclafit dels cirerers i les magnòlies florides
‘The White Lotus’ i la fascinació pels drames dels rics
Fàcilment, la millor tragicomèdia de l'actualitat
Dana i memòria
Poc s'ha parlat de la incidència de les inundacions sobre els espais naturals afectats
El Desert de les Palmes: una província de l’ànima
Tots conservem paisatges descoberts en la infància que, passats llargament pel sedàs de l'evocació, l'alambí de la fantasia o el filtre de la literatura, hem convertit en dominis llegendaris
Morella, el mite de l’aïllament
El mite de l’aïllament rural sempre oblida les estructures culturals: escoles, teatres, impremtes, poders públics…
El ‘Western’ valencià
Bicorp recorda un Oest salvatge però autòcton. La Piscina era la fita gastronòmica que feia inoblidable el viatge
Tràveling per l’Albufera: entre la bellesa i el clixé
Des de 1906, l’Albufera de València ha sigut retratada en el cine de moltes diverses maneres
L’Hotel Inglés: història discreta d’una víctima de guerra
En 1937 va ser objecte d’un dels bombardejos sobre la València capital de la República
Follar-se les estreles sobre el Mediterrani
Una imatge eròtica de Manuel Vicent concreta l’esperit del Mediterrani millor que qualsevol tractat d’antropologia
Aneu a Roma en primavera
Deia Calvino en 'Les ciutats invisibles' que les ciutats són un conjunt de memòria, de desitjos, de signes d’un llenguatge
Yeats, en la profunda Irlanda
El poeta Nobel irlandés reposa als peus de la inspiradora muntanya de Ben Bulben
El país sense Big Mac
Islàndia acull dos milions de turistes a l’any, atrets per les aurores, els volcans i les cascades
Amparito Roca i la primavera
Queden arrere les Falles, la Setmana Santa i un hivern calorós. Almenys ha plogut. És temps de somriure?
L’òmfal
Per als grecs l'òmfal simbolitzava el centre del món. El nostre està entre els records i el present.
Allò terrible és saber
Saber que les coses s’acaben. Si a un cas, el consol és celebrar un bon comiat
