Creïlles amb ceba

by | 27/12/2024

En algunes comarques d'interior és menja tradicional de pastors
Temps de lectura: 2 minuts

És un plat conegut arreu de la geografia valenciana, molt senzill de fer i que agrada molt. Cal fer les creïlles a rodanxes i sofregir-les a foc suau i, en ser cuites o quasi, s’hi afigen un parell de cebes tallades a la llarga, que han d’estar al foc fins que es dauren una miqueta, com les creïlles.

Per algunes comarques de l’interior era, i encara és, menja de pastors. A casa nostra la ramaderia transhumant sempre ha estat formada per bestiar oví, però també hi ha ramats de cabres, encara que són escassos. És l’única possible, perquè les pastures són pràcticament inexistents per manca de pluges i només hi ha el bosc ressec de la Mediterrània, que no dona per a moltes alegries alimentàries. Els pastors són els que menen el ramat per les carrerades i cap al sotabosc, a manca de terra promesa. És una professió solitària, molt dura, que segurament no haurien volgut ni els estoics. Però algú ho ha de fer i és gràcies a ells que encara podem menjar costelles de corder amb el mateix sabor de fa milers d’anys, aquelles torrades de xulles que a casa nostra fan tanta festa. Els pastors també han de menjar, clar, i generalment esmorzen qualsevol cosa que porten al sarró: pa i companatge, remullat amb una mica de vi. Però a vegades es guisen alguna cosa, plats senzills preparats amb ingredients que es puguen transportar sense por que es facen malbé.

Els de l’Alt Palància, que també fan creïlles amb ceba, en diuen patatas de pastor.

Ingredients (per a 4 racions)

1,2 kg de creïlles, 2 cebes, oli d’oliva i sal.

Preparació

De primer pelarem les creïlles i les farem a rodanxes de mig dit de gruix. En acabant posarem un raig d’oli en una paella de mànec i la deixarem a foc suau. Quan l’oli estarà calent hi posarem les creïlles i les fregirem, sempre a foc molt suau. Les remenarem de tant de tant, les tombarem per tal que es facen per les dos cares i, mentrestant, pelarem les cebes i les tallarem per llarg. Al cap d’una estona, quan faltarà poc perquè les creïlles estiguen fregides del tot, hi afegirem la ceba. Ho salarem, ho continuarem remenant i, quan la ceba agafarà un color lleugerament daurat, ho traurem i ho posarem en els plats.

Variants

Hi podem sofregir un parell d’alls trinxats. Per alguns llocs fan les creïlles a daus. I també hi ha qui afig pimentó verd a tires.

Vicent Marqués (València, 1950) és cuiner i escriptor especialitzat en la gastronomia. Col·labora com a articulista en diversos mitjans de comunicació i ha publicat nombrosos llibres, entre els quals destaquen els deu volums de l'enciclopèdica Història de la cuina catalana i occitana.

Et pot interessar

Carxofes a la brasa

Carxofes a la brasa

‘He sentit el desig de beure aigua, com em passa, sovint, en haver-me menjat una carxofa torrada’