La paella (II)
De l'Albufera a Llíria passant per Burjassot: les paelles en grup han esdevingut element clau de les festivitats valencianes en la contemporaneïtat
Gastronomia
La paella (I)
Els orígens de la paella i de com es va convertir en el plat nacional valencià entre mitjan segle XIX i principis del XX. Encetem la sèrie "Diumenges de paella", de Vicent Marqués…
La paella de ceba
Un arròs poc comú que fan per la Ribera Baixa, la Safor, la Marina, el Baix Vinalopó i l'Alacantí amb ceba i bacallà
La rua de llonganissa i cansalada
A la Plana, l’Alcalatén i la contornada, de l’entrepà hi ha qui en diu rua
Les coques a la calfó
També dites coques de dacsa, coques tendres, coques escaldades o minxos
El sepionet a la planxa
Un dels animalets marins més agraïts de menjar pel fet que tot és molla
L’albercoc, el primerenc
La història d'una fruita primaveral arribada a Europa, des d'Armènia, en temps dels romans
L’aventura del nispro: de Nagasaki a les comarques valencianes
La primera fruita de la primavera amaga una història apassionant fins a la seua arribada a Callosa d'en Sarrià
El polp sec
Una llepolia marina: cal menjar-se’l torrat, fet a llesques i adobat amb unes gotes d’oli d’oliva
Les faves crues
A les nostres terres se les mengen així a la Marina, el Comtat, l'Alcoià, el Vinalopó, l'Alacantí o el Baix Segura
Tanca la mítica confiteria Agulló de Cocentaina
La localitat es despedix dels 'jenaros' i de la seua pastisseria més coneguda
Corder amb alls tendres
Un plat típic de la primavera, que és època d'alls tendres i de corder
Les millors mandonguilles de carn les tastareu al Bar Poma
El de Bellreguard es manté incombustible com un dels millors bars de carretera de la geografia valenciana
