No engrossa, no plora, no es queixa

by | 26/09/2024

Què és primer? El masclisme imperant o la xicona que no engrossa, no plora i no es queixa?
Temps de lectura: 2 minuts

Escrivia en xarxes un usuari anònim, a partir d’una fotografia creada per IA, que la xica de la imatge era ideal: no engrossava, no plorava, no es queixava mai quan l’insultaves, feia allò que tu volies. Dones de carn i os es van sentir agredides, humiliades, i li van replicar. Ell va contestar, justificant-se, que allò era ficció. Ficció. Això diuen també els defensors del porno, que sols és ficció. És la ficció innòcua? No té cap repercussió sobre el món real i les persones que hi viuen? La representació i la realitat. Si és que la realitat no és també una representació. La història de la filosofia s’ha caragolat entorn d’este debat durant segles.

Però anem als clàssics. Plató tenia por a la ficció. Si el món sensible és una còpia del món ideal, la ficció és una còpia degenerada del món sensible i, per tant, molt més allunyada de l’ideal, més falsa, més mentirosa. Això, per a algú obsessionat amb la Veritat, és un problema greu. De la ficció també li feien por a Plató les interpretacions: qualsevol moniato pot pensar que eixa xica creada per IA és una dona i que a les dones cal tractar-les com si no tingueren sentiments humans i foren màquines. Seria una interpretació aberrant, sí, com pensar que les matances ultraviolentes dels videojocs poden dur-se a terme en la realitat. Però la història de la humanitat ens diu que estem envoltats d’interpretacions aberrants i que hi ha moniatos per a donar i vendre. Com pensava Plató: no tot el món està capacitat per a fer una exegesi mesurada i cabal. Desconfiar de la capacitat crítica dels intèrprets ens conduïx a la censura. Un acte que es justifica, precisament, com una protecció dels que no són capaços de discernir entre el bé i el mal. Un tractament de menors d’edat, si voleu. Què fem? Censurem, controlem, vigilem? Deixem llibertat creativa/interpretativa i difonem el mal des de la ficció al món real? O eixe mal ja està ben present en el món real?

Complicat, molt complicat. La IA ha vingut per a quedar-se. Crearà, per què no, exèrcits per a fer noves guerres. ¿Serà la IA la culpable de facilitar eixe horror o seran culpables els hòmens, que sempre han fet guerres i sempre s’han matat sense treva? Què és primer? El masclisme imperant o la xicona que no engrossa, no plora i no es queixa?

Purificació Mascarell (Xàtiva, 1985) és autora de diverses obres literàries, com Cartilla de redención, Cavallers, Centre comercial l’Oblit o Mireia, Premi Lletraferit de Novel·la 2022. Ensenya Teoria de la Literatura, Literatura Comparada i Estudis Culturals a la Universitat de València.

Et pot interessar

¿Motos o Broncano?

¿Motos o Broncano?

La batalla entre ‘La Revuelta’ i ‘El Hormiguero’ és un reflex de la polarització inherent a les democràcies occidentals.