Carles Vercher (l’Alcúdia de Crespins, 1978) i Ricard Tàpera (Vallada, 1986) sempre havien tingut la inquietud de crear contes infantils il·lustrats en valencià, davant del que consideraven una mancança editorial evident. Un dia de l’any, decidiren convertir el seu somni en una realitat i, cooperant amb La Repartidora de Benimaclet, crearen Caliu Espai Editorial. Parlem amb ells sobre els seus darrers projectes editorials, com la quinta edició de l’Atles il·lustrat de les comarques valencianes (2020), les seues motivacions o la seua concepció de la cultura.

Com vau tindre la idea de crear el vostre projecte editorial centrat especialment en els xiquets? Ricard: Tot comença un dia en què Carles i jo parlem amb la gent de La Repartidora de Benimaclet i els comentem la nostra idea de crear la nostra primera línia de contes infantils: la col·leció Xicalla, on hem publicat títols com Comboi (2022), un recorregut il·lustrat per les festes valencianes, o L’arròs de la paella (amb pictogrames) (2024). Jo veia créixer les meues nebodetes i sempre pensava en com podia explicar-los coses importants amb una narrativa diferent: qüestions que a mi m’hauria agradat que em parlaren de xiquet, com el territori que m’envolta o què implicacions té haver nascut valencians. Carles: Jo sempre havia dibuixat i vaig fer un curs d’il·lustració infantil. També, com Ricard, pensava que calia fer contes que dignificaren el nostre territori i que ens permeteren arribar als xiquets i parlar-los de temes importants…

I quins són els temes que vos mouen a l’hora de fer els contes? Carles: La veritat és que sempre he sigut una persona que he estat involucrada i he militat políticament. Per això, com a persona polititzada, sempre m’havia cridat l’atenció la manca de referències literàries a nivell infantil que ens permeteren explicar la realitat que ens envolta. Així, temes com la guerra, la situació de Palestina, les nostres arrels… estaven inexplorats per la nostra narrativa infantil, i el meu paper és donar-los vida en les ments dels xiquets amb les meues il·lustracions. Ricard: De fet, una de les coses que més orgull em donen del nostre projecte són les mares i pares que ens escriuen per donar-nos les gràcies per ajudar-los a tractar temes tan importants i alhora tan complicats d’explicar als xiquets com la mort de Guillem, d’una manera que no siga traumàtica ni dolorosa, en la mesura del possible.

Un dels vostres llibres que més impacte ha tingut és l’Atles de les comarques valencianes, que complix cinc anys. Com va ser el procés creatiu? Carles: Quan acabem La lluerna morada (2020) ens parem un segon a pensar per què hi havia atles del món, però no teníem un atles amb les comarques valencianes, que incloguera la nostra flora, la nostra fauna, els nostres esports, plats típics, celebracions, etc. Pensem que, per a estimar i valorar el nostre territori, el primer pas és conéixer-lo una miqueta millor. I teníem molt clar que, per a aconseguir que fora un èxit, el llibre havia d’entrar primer pels ulls. Ricard: El procés va ser participatiu, ja que volíem mostrar la diversitat valenciana. Des del començament vam posar algunes línies roges com el maltractament animal i, partint d’ací, vam parlar amb més de mil persones, entitats, col·lectius i estudiosos. Des del començament, sempre vam intentar que ningú es quedara fora, des del Baix Segura fins als Ports; des de la llengua xurra fins al castellà oriolà; des de la lluita de les dones fins a la història de la nostra indústria o la cultura valenciana. Volíem reivindicar la consciència de ser valencians i fer un exercici de dignitat. I en la nova edició hem adaptat l’atles al nou mapa comarcal, que era una de les principals reivindicacions.

En estos temps es parla molt sobre si la cultura ha de ser blanca o ha de prendre partit. Quin és el vostre posicionament? Ricard: La cultura mai és neutra ni mai és blanca. Per als poderosos, els bous són neutres, però absolutament tot implica una posició política: tot té, en definitiva, beneficiats i damnificats. Per això els poderosos tracten d’arraconar la cultura, les lluites socials i democràtiques. Carles: Exactament. Al remat… què és la cultura? Cultura també és eixir al carrer a sopar, és qualsevol festa i tradició valenciana. El nostre projecte tracta de respondre a eixa concepció hegemònica de la cultura neutra. Tracta de donar respostes als valencians. Respostes sobre temàtiques tan importants com la nostra identitat pròpia, la nostra autoconsciència, la nostra forma d’entendre el món i de relacionar-nos entre nosaltres, la memòria dels qui ens van precedir, la reivindicació social i, com no pot ser d’una altra manera, la nostra llengua pròpia.

Quins són els nous projectes teniu en marxa? Ricard: Estem treballant en diferents direccions. A banda de la quinta edició de l’Atles il·lustrat de les comarques valencianes, prompte eixirà Rebost, que busca aproximar la gastronomia popular, els nostres plats i la nostra idiosincràsia gastronòmica als xiquets. També estem treballant en un conte introspectiu que reflexiona al voltant del valencià i de la seua importància, i que té com a protagonistes algunes paraules valencianes, que no deixen de vore com desapareixen els seus amics, els mots, i es plantegen de quina manera podrien salvar-los. Carles: També estem treballant en un conte d’un gripau que reflexiona sobre la lluita de les dones i tot el que està succeint al voltant dels hòmens i els nous grups masculinistes i d’incels (cèlibes involuntaris) que estan sorgint. També acaba d’eixir El vol de Guillem (2024), que parla sobre la història i el llegat de Guillem Agulló i que prompte tindrà la seua pròpia cançó. I estem preparant un nou web de la col·lecció Xicalla, amb recursos, audiocontes i materials adaptats per als xiquets i xiquetes amb necessitats especials, amb l’ajuda de Neus Llàcer, mestra d’Audició i Llenguatge.

Fotografia de portada: Ricard Tàpera i Carles Vercher (Espai Caliu Editorial), amb Jordi Garcia de La Repartidora enmig