Fa mal vore a una part del llevantinisme vençuda, entregada a un destí ingrat. La demolició de la seua esperança, encara que no es compartisca (jo no ho faig), és perfectament comprensible, analitzant els últims anys. No cal estendre’s massa: els erros en la parcel·la deportiva, econòmica i societària, coneguts per tots, han afonat la il·lusió de la hinchada. La parròquia llevantina visqué immersa en l’estoïcisme durant gran part de la seua història, però ara és diferent. Orriols, afortunadament, ha reduït la seua mitjana d’edat i una gran part de la graderia ha crescut amb un Llevant de Primera, el que tots volem. Tot i això, alguna cosa del yunque els ha aplegat, amb el cruel ascens frustrat del curs passat.
En el meu món granota (que no és ni millor ni pitjor que el de qualsevol altre) el partit contra l’Elx seria un derbi d’alt voltatge, a mort, amb un ambient brutal en la graderia, amb el llevantinisme en bloc espentant per a guanyar i ficar-se en la pomada, de ple, de la lluita per l’ascens, pegant un colp damunt la taula, mostrant les seues credencials. En el meu món granota estem a temps de tot. Mai no és tard. Res és impossible.
També soc conscient que això només succeirà si l’equip connecta a l’afició. I no al revés. En eixe punt estem. És el moment dels futbolistes, de demostrar que estan pensant més a fer història com a blaugranes que a fer mèrits de cara a observadors i voltors. També és el moment del míster, de comptar amb els futbolistes que tinguen la ment neta en este sentit. És precís tornar a ser un equip sense estreletes, solidari, gregari, que busque l’èxit individual gràcies a la solvència col·lectiva, allunyat de fer la guerra cadascú pel seu compte. I insistisc, açò és gestió de vestidor: tot torna a Miñambres. Els qui en les últimes jornades s’han dedicat a postular-se de cara a seguir en l’elit, en altres destinacions, han de tornar a guanyar-se la confiança. Té igual els galons que tinguen. No hi ha una altra. Qualsevol decisió diferent ens porta a l’abisme. Necessitem encert, és veritat. Tot seria distint si el Llevant haguera tingut més punteria de cara a porteria. Però sobretot necessitem compromís, intensitat i confiança.
És l’hora dels futbolistes, no de la graderia. La graderia està cremada. Només la recuperarà la intensitat, l’honestedat i el compromís de l’equip. Un partit com el de l’Sporting, una victòria sonada. Eixiu a menjar-vos l’herba i a l’Elx, a demostrar que sabeu que sou millors i que sou capaços, eixiu a creure en l’ascens de veritat i ens permetreu a tots nosaltres pujar-nos-en a eixe carro. Necessitem encadenar tres victòries. Ara mateix pareix un impossible. Ho farà possible l’equip. Guanyant a l’Elx com a primer pas. És el moment que l’equip tire de la graderia. O estem morts.
