Com qui no veu
La catàstrofe de València exigix solidaritat i responsabilitats, i no pot romandre extinta ni oblidada
La catàstrofe de València exigix solidaritat i responsabilitats, i no pot romandre extinta ni oblidada
La teoria del ‘jo espill’ explica per què no som divins: som el resultat del reflex tarat d'un déu
La correcció política amaga una realitat cada volta més dura darrere del tecnicisme ‘migrant’
La misogínia es un Narcís que, quan es veu reflectit en la misàndria, no es reconeix
La natura és sàvia: per fora tens la vista cansada i per dins l’oblit, que és la presbícia interior
De les notes a Macbeth, passant per Ann Burton, Liszt, Octavio Paz i la timidesa arbòria
La columna d’estiu és d’arena, 'xiringuito' i 'frigopié'; de meló d’Alger, gelat i becadeta
Les editorials que no accepten manuscrits són com un hospital que no accepta malalts
Una d’anècdotes de Tallulah Bankhead, la famosa llegenda de Hollywood sense pèls en la llengua
La pega amb esta columna és que Billy Collins no necessita cap presentació. I Subirana i Godall tampoc
A vegades es crea energia del no-res que dona lloc a partícules de matèria i antimatèria
L’autora s’endinsa en «Els focs ignífugs» de Josep Porcar (Godall, 2023), però no repetirà allò que ja s’ha dit i bé
Caldria rebatejar la síndrome de la classe turista com la síndrome de l’espectador de cinema