Hi ha un corrent sòrdid en Internet anomenat preparadistes, presumptes ex militars que fan apologia de la paranoia, les destreses de Los jóvenes castores i la possessió d’armes. Els seus vídeos són pura adolescència i obvietat. Droga límbica. Tenen, no cal dir-ho, centenars de milers de seguidors entre els fanàtics de les armes i els conspiranoics de tota condició.

Ara, en el context de rearmament mundial provocat per Putin i Trump, la UE s’afig a la moda i comença a demanar els seus ciutadans que es preparen per a l’apocalipsi bèl·lic i climàtic. Pretén que persones que hiperventilen si cau Whatsapp tinguen a mà un complicat paquet de supervivència amb queviures, medecines, ferramentes, armes blanques, dispositius de comunicació, combustible i altres amenitats per a sobreviure 72 hores en cas que tot col·lapse. La petició no és innocent, sinó que pretén justificar en l’escala individual el que va a passar en el pla de les nacions. Domiciliar la lògica de l’escalada armamentística. Fer por i oferir, per un costat, una falsa sensació de seguretat i, per un altre, una imatge precària de l’Estat. Ja no és Sols el poble salva el poble, el gir de caragol és que només tu et salvaràs a tu mateix.

Deixant de banda que tu no saps pescar un aladroc amb una agulla de cosir ni tens el fetge per a fer-te un torniquet enmig del bosc amb un pedaç de la teua camisa (de quadros), descomptant que eixos kits llanguiran en cambres i soterranis i que les piles es podriran dins de les llanternes, em recorda tot al missatge polític de la sèrie The Walking Dead.

Ja sabeu, aquella distòpia en què els zombis infectaven la terra i la gent havia de salvar la pell a pur de tirs al cap als engendres no morts. Aquella sempre em va semblar una ficció feixista. Per a començar, caigudes les institucions públiques, l’esperança requeia sobre les espatles d’un policia, un militar i un inadaptat. Després, les ciutats (el signe de la civilització i la decadència) eren rateres i calia fugir a les grans planures americanes on revifava el mite del pioner, sense llei, però amb un Colt i una Bíblia. La ciència es demostrava ineficaç. Els zombis tenien aspecte de pobres i parasitaven els forts per a sobreviure sense aportar res a canvi. Tot plegat una anticipació del credo extremista individualista que recorre el món apel·lant al temor i la ràbia. A la desconfiança després de setanta-cinc anys de seguretat en els consensos bàsics d’Occident.

I davant de tanta deriva la resposta europea és eixa: fes-te un walking dead. Bo, afegirem a la motxilla un entrepà de blanc i negre i almenys que l’apocalipsi ens pille esmorzats.