Els Awà amazònics i 20 graus en novembre

by | 18/11/2026

El canvi climàtic no coneix fronteres i el futur dels pobles de l'Amazònia és també el nostre
Temps de lectura: 2 minuts

Segons Survival International existixen entorn de 200 pobles no contactats en el món, la gran majoria en els països amazònics. Uns vint membres d’un d’ells, els Awà, trencaren el passat dilluns el seu aïllament per a demanar menjar a uns altres indígenes de l’aldea brasilera de Tawari. No fon una decisió voluntària. Ho feren espentats per la fam, conseqüència directa de la desforestació, la pressió de les activitats il·legals i el deteriorament generalitzat de l’Amazònia. Ells no ho saben i molts de nosaltres tampoc, però la crua realitat és que la pervivència de les comunitats aïllades en la selva més gran del planeta determinarà el futur de la humanitat.

L’Amazònia, el pulmó del món, ha perdut durant el segle XXI una extensió de bosc aproximada de la grandària de la França europea, un 9% del total del bioma. La creació de pastures (80%), però també la tala d’arbres –fusta, camps de llaurança– i la mineria il·legal han fet més menuda la selva, però també han delmat els recursos naturals dels habitants que són l’ànima de la selva amazònica. Els Awà i tots els pobles que desitgen no ser contactats necessiten un ecosistema intacte on continuar vivint com ho han fet durant centúries.

Evitar la intervenció i protegir l’aïllament és una obligació moral, d’enorme transcendència humanitària, per als nou Estats americans que tenen part del seu territori en l’àrea amazònica; però també és una necessitat mediambiental crítica, puix estos indígenes són els millors guardians del bosc. Els territoris on viuen, segons diversos estudis, són els més ben conservats del món, autèntiques barreres contra el canvi climàtic. Preservar el seu dret a viure lliures i aïllats protegix alhora ecosistemes que capturen milions de tones de diòxid de carboni, regulen les pluges del continent i alberguen la biodiversitat més gran del planeta.

Este primer contacte forçat dels Awà representa una gran derrota per a tots i ens recorda que el seu futur és també el nostre. Conservar l’Amazònia i respectar els qui l’habiten de manera ancestral és l’única garantia d’un futur viable per a la vida en la Terra. No ens podem permetre perdre l’última trinxera verda. Ni el tresor humà i antropològic que representen els pobles no contactats. I quan ens preguntem per què tenim 20 graus en novembre en la ciutat de València, hem de pensar que els Awà han hagut de trencar el seu aïllament ancestral per a no morir de fam.

Felip Bens (El Cabanyal 1969) és escriptor i periodiste. Té publicades les novel·les Toronto i El cas Forlati i altres llibres com 110 històries del Llevant UD, Dones e altri, València al mar,  La cuina del Cabanyal o València, riu i platja.

Et pot interessar

Pixavaques i el Cagarritar

Pixavaques i el Cagarritar

Els malnoms populars del Cap de França recorden les diferències socials i el caràcter burló de la València marítima

Queden valencians?

Queden valencians?

Algú hauria de redactar un programa de mínims per a governar o negociar governs en clau valenciana