No soc titanicòfil ni molt menys, però el passat 22 de novembre em sorprengué el preu que un rellonge d’or alcançà en una casa de subhastes anglesa: dos milions d’euros. I la bona qüestió és que este mateix model d’or de 18 quirats de la marca Jules Jürgensen, o un altre molt semblant, s’ha venut altres voltes per entre mil i sis mil euros, però, clar, no el portava Isidor Straus en la seua butxaca just en el moment que el Titànic col·lisionà amb un iceberg. Este fet, en tot cas, justifica la descomunal diferència de preu?
Straus, empresari i polític nord-americà nascut a Baviera en 1845 era copropietari de Macy’s, grans magatzems hui en mans de fons d’inversió i asset managers (gestors d’actius), com quasi tota l’economia global. El cavaller Straus, amb un patrimoni estimat en 1912 d’uns quatre milions d’euros, es resignà a la seua sort: no hi havia bots per a tots. La seua muller Ida sí que tenia plaça, però renuncià ad ella i s’estimà més quedar a bord per a naufragar en parella, com ho havien fet tot durant mig segle. Estaven prop dels 70 anys i esta història va commoure l’opinió pública de l’època i continua fent-ho hui, cent quinze anys després, pel seu tràgic desenllaç. Els dos, efectivament, moriren ofegats, com era previsible. El cos d’ella mai es recuperà. El d’ell, sí, amb el rellonge en la butxaca de la seua jaca, detingut a les 02:20 del 15 d’abril de 1912, hora del naufragi. Ida li l’havia regalat, amb motiu del natalici que en feia quaranta-tres, i, en ser recuperat, se li tornà a la família, que l’havia conservat fins ara.
La història d’Ida i Isidor és una més, tot i haver transcendit pel gest d’ella i pel preu del rellonge, de les que augmenten l’aire místic que envolta el naufragi del Titànic, una de les majors tragèdies nàutiques de la història (guerres, a banda), només superada, quant a víctimes, per les del Kiangya xinés (1948) i el Doña Paz filipí (1987). Cada passatger i tripulant del Titanic, mort o rescatat, té la seua pròpia història, però poques tan rellevants i vinculades a un objecte tan personal, representatiu de la història d’amor dels protagonistes.
Per cert, la peça més cara del Titanic que s’havia venut fins ara ens transporta a la història d’un altre rellonge d’or, un Tiffany & Co que tres viudes supervivents del naufragi –que optaren per pujar a un bot i no com la valenta i romàntica Ida Strauss– regalaren a Arthur Rostron, capità del Carpathia, i que es va vendre per 1,56 milions de lliures (1,78 milions d’euros). Té una inscripció de gratitud per haver acudit a la crida de socors del Titanic i haver rescatat a més de 700 supervivents.
Al remat, quant valen els objectes, més enllà del seu valor material objectiu? En realitat, valen el pes en or del relat bastit entorn ad ells. I ho valen, sobretot, si algú està dispost a pagar pel preu d’una història, molt més valuosa que un rellonge, per més que tinga un segle i siga d’or.
