No dic cap mentira si afirme que, cada any, m’agrada més el Saló del Còmic de València. És entrar en un altre món, més lleuger, més divertit, i més esperançador. Camine entre els stans, em passege i observe. Veig el xic que dibuixa mentre atén els possibles clients que, curiosos, fullegen el seu catàleg; veig la xica que pinta, la dona que retoca el que exposa (últims detalls, amb cura). Veig la cua de gent esperant una firma. Els autors atenen els lectors, i et preguntes, sincerament, com deu ser firmar una obra pròpia, com deu ser, de gran, això.
És esperançador vore crear. Crear és oposat de destruir. En temps de destruccions, és com netejar l’ànima. Crear és germà d’escoltar. Paregut. Escoltar és, necessàriament, guardar silenci una estona en favor de les paraules d’un altre. En temps de fervors viscerals, és com respirar aire pur.
Adela Cortijo, directora de la meua tesi, em va presentar a Zainab Fasiki, jove historietista marroquina que lluita pels drets de les dones. Protagonitzava, junt amb Genie Espinosa, una xarrada presentant els seus últims treballs. Quina xarrada. Escoltar. Ai, si escoltàrem…
Paco Roca parlava, en una altra xarrada, de periodisme còmic, de treball, de col‧laboracions, d’investigació prèvia a la creació. Mai l’havia conegut en persona, però llig els seus còmics des de fa anys. Arrugas, Regreso al Edén, Los surcos del azar… Memòria, sempre la memòria. Ai, si creàrem, verb antònim d’ociositats i d’odis…
A l’stan de United Minds hi ha Ken Province i el seu somriure de sempre. El conec de l’anterior Saló, i és un plaer enorme tornar a perdre’m un poc entre els còmics que porta. Agafe finalment Esu, que es pronuncia Eh-shu, (Mentes Extremófilas, 2023), preciosa obra sobre deïtats i mitologia ioruba, ignorant que el xic del meu costat és Eddaviel Montero, l’autor. Me’l signa, prenent-se el seu temps en un dibuix que acompanya les paraules que m’escriu. Regals inesperats. Els millors. I tantes, tantes coses que queden per aprendre. Ai, si volguérem aprendre…
Torne a casa amb una bossa plena. Un dibuix, uns quants còmics, un clauer i uns quants records. Algun nou contacte, alguna conversa que tinc ganes de reprendre. M’agraden molt les persones que tenen coses a dir. M’agrada sentir admiració. M’inspira. Per a crear, per a parlar, per a aprendre. Cada dia aprendre. Per un món més lleuger, més divertit, més esperançador.
