Sé que probablement no és la primera vegada que ho dic, però sempre m’emociona que òbriga una nova llibreria. És com un recordatori que el món continua girant, que encara es pot pensar en positiu. Per als amants dels llibres, és la notícia que ha aparegut un altre refugi, completament nou, a estrenar, una ampliació de l’horitzó.
Hui vull parlar de Medio pan y un libro, llibreria amb nom d’inspiració lorquiana, ben triat, suggerent. Al seu front, Álvaro de los Ángeles. No espereu un megaestabliment. És un espai xicotet, acollidor, per a recórrer sense pressa una, dos, tres vegades. Un espai que no aclapara (que no aclapara!, amb els temps que corren); que et permet llegir sinopsis i rellegir-les… Em va sorprendre l’acurada selecció d’obres, allunyada del mainstream i els best-sellers. Hi trobareu assajos, llibres de fotografia, filosofia, teatre.
El tamany de la llibreria, reduït, té la capacitat de dotar cada llibre d’un pes específic, d’una importància que passa per la impossibilitat de passar desapercebut. Tota llibreria convida a l’alegria, però hi ha alguna cosa d’especial en eixes que semblen discretes i sense pretensions. Hi ha un sentit profund en les accions i els projectes que no naixen amb voluntat de destacar. Hi ha, si ho pense millor, un cert heroisme, com el de David contra Goliat. En temps de consumisme voraç, de competència malsana, cal ser valent per a apostar per una cosa així. És com: “D’acord, no estic en el joc, seguiu sense mi, mateu-vos vosaltres”. És un acte revolucionari. Es percep actualment una incipient tendència a allò del slow life, viure més lentament com a acte de resistència anticapitalista. Frenar per a evitar l’alienació, anar a espai per a no entrar en el bucle de la competició per tot i per res.
Medio pan y un libro és potser en el fons una altra forma de manifestació d’eixa lentitud vital enyorada i buscada. Un lloc al qual no entrar amb una expectativa fixa i voluntat de consumisme, sinó a la recerca del plaer de deixar-se sorprendre. El nom triat és una declaració d’intencions: ací dins, només allò important. No és grandiloqüent, però sí vital. Un plaer, una pausa. Si teniu l’oportunitat, visiteu-la. I compreu llibres. No oblideu mai les llibreries de barri, les que són úniques, les que resistixen. Doneu-li vida, lectors i lectores, que un nou horitzó no és horitzó si ningú no el mira.
