És un diumenge de vesprada en la Plaça de l’Afició del València CF, en els voltants de Mestalla. Al València li toca jugar de visitant en can Barça, i hi ha un cert ambient d’expectació continguda en les cafeteries que envolten el temple valencianista, dins del sentiment de respecte que imposa jugar contra el líder. Quedem amb Iñigo de Martín (Urrextu, Guipúscoa, 1999), pare del projecte gastronòmic de La Liga de los Bocadillos, que es pot visitar en el seu Tik Tok i el seu Instagram, on prepara un entrepà diferent per a menjar en el descans de cada partit que acudix a Mestalla a vore jugar el seu equip. O, com ell diu, fa entrepans “per a poder tolerar millor la seua militància en el Valencia Club de Futbol”, en uns temps complicats.
De pare de Benicarló amb ascendència navarresa i mare basca, Iñigo va xafar València per primera vegada als 5 anys d’edat, quan son pare començà a treballar en Canal 9. Des d’eixe dia, va estar visitant el cap i casal en vacances mentre vivia en el País Basc. La seua història d’amor amb el València va ser un amor a primera vista. Des dels 4 anys, Iñigo recorda alguns dels moments més dolços de la seua vida visitant Mestalla, on el portava son pare, un exseguidor de l’Athletic de Bilbao, a qui va fer convertir-se a la fe valencianista: la semifinal de Copa contra el Barça amb gol de Baraja inclòs, la tornada de Quarts de Final de Champions contra el Barça i l’any del centenari són alguns dels moments que recorda amb més alegria. Preguntat per les raons del seu valencianisme, de Martín ens respon: “U no sap per què és del València; només sap que és del València”.
Amb 18 anys, Iñigo decidí anar a viure a València per a fer els seus estudis en Biotecnologia. “Recorde que eixe estiu vaig arribar en estiu a propòsit per a fer-me abonat per primera vegada i va ser un moment molt emocionant per a mi”, explica. Els anys universitaris li permeteren connectar amb una altra de les seues passions, que havia cultivat durant la seua infància: la cuina. “En la meua família sempre s’ha cuinat molt i molt bo, i he estat al voltant veient i xafardejant el que es cuinava”, confessa. La gent portava anys dient-li que s’obrira un compte de receptes, i així és com nasqué La cocina de Iñigo, amb un vídeo donant els seus trucs per a la truita de creïlles perfecta.
“Hi ha dies en què em prepare entrepans deliciosos i són l’únic que ix bé en tot el partit”
Un dia de partit en Mestalla en què el Valencia s’enfrontava a l’Almeria, Iñigo decidí fer la prova i gravar-se preparant el seu entrepà per anar al camp a patir i vore el València. A la gent li interessà molt, així que decidí crear el projecte La Liga de los Bocadillos per a la temporada 2024-2025. “Els entrepans i el futbol són dos elements que lliguen molt bé, però especialment ací en València, on tenen una simbologia encara més important per la cultura de l’entrepà i de l’esmorzar que hi ha, i vull fer-los un xicotet homenatge”, afirma. Preguntat pels millors entrepans que ha fet esta temporada, respon amb un somriure que han sigut els de la victòria: “Hi ha dies en què em prepare entrepans deliciosos i són l’únic que ix bé en tot el partit”, reconeix entre rialles.
Però, com no podia ser d’una altra manera, hi ha alguns entrepans que el nostre protagonista recorda amb especial il·lusió (i també amb fam, perquè és l’hora de berenar). “La meua parella és canària, i allà fan un entrepà de carn de pollastre metxada amb maionesa, tomaca i formatge que em serví d’inspiració per al dia que guanyàrem al Girona”, comenta. “També vaig fer un entrepà de galtes en salseta de les seues verdures que a la gent li va agradar moltíssim i que em vaig menjar molt a gust en Mestalla, amb victòria inclosa contra el Betis”. I, com no podia ser d’una altra manera, recorda amb molta alegria l’entrepà de txistorra que li va donar sort en el partit contra la Reial Societat, un homenatge als seus orígens i al que va ser el seu club fins els 5 anys.
“Els dirigents actuals no entendran mai l’estadi de Mestalla”
Iñigo mira la històrica façana de Mestalla amb una mescla d’orgull i nostàlgia. “Soc un friki del Valencia, Mestalla és la meua passió i els entrepans són l’excusa perfecta”, es confessa. Poc després, la conversa adquirix un to més seriós quan parlem de l’actual gestió del club i de la deslocalització de Mestalla: “Este estadi és un símbol de la nostra història, m’aborrone quan el mire, i crec que té una aura molt especial”, explica Iñigo. “A soles quan has vist un partit dins, amb la seua verticalitat i eixe sentiment d’unió amb tantes persones que no coneixes entens Mestalla. I per això els dirigents actuals no ho entendran mai”. Preguntat pel nou Mestalla, Iñigo diu amb pena: “Potser no ens banyarem quan ploga, però tindrem un estadi igual a molts altres que hi ha per tot arreu. Serà un pas cap a la despersonalització del club; a soles ens falta que ens canvien el logo com al Manchester City”. La nostra entrevista acaba i li demanem al nostre protagonista un últim missatge com a aficionat: “És fonamental que el club reconnecte amb la seua terra, i com a afició a soles ens queda estar units i continuar lluitant”.
Entrepà de pollastre de cervesa de ‘La Liga de los Bocadillos’
Entrepà de secret i parmesà de ‘La Liga de los Bocadillos’
