Johnny Ondina compta amb més d’una dècada d’experiència en l’esport d’elit. Ha sigut responsable de l’àrea de Nutrició del València CF entre 2017 i 2019 i del Olympique de Marsella durant la temporada 2022-2023. A més, ha treballat com a assessor en diversos clubs de futbol professional i ha ajudat a persones com David Villa, David Bisbal, Jose Juán Macías, Álvaro Fidalgo, Luis Romo, Nicolas Jackson o José Luis Gayá, entre d’altres.

El títol del llibre és Salud de élite. Què significa realment tindre una salut d’elit per a una persona que no és esportista professional? Per a mi una salut d’elit no consistix a tindre abdominals marcats ni a entrenar dos hores al dia. Això seria una visió molt reduïda de la salut. Una salut d’elit significa alçar-te amb energia, dormir bé, tindre un cos que responga quan el necessites, gaudir del menjar sense culpa i arribar al final del dia sentint-te ben física i mentalment. En definitiva, aconseguir que el teu cos treballe al teu favor. Crec que tots, independentment de la nostra edat o professió, podem aspirar a això.

Has treballat amb esportistes d’alt rendiment. Quins hàbits d’ells creus que qualsevol podria incorporar fàcilment a la seua rutina? Hi ha una idea que m’encanta repetir: els esportistes d’elit no són extraordinaris perquè facen coses extraordinàries tots els dies. Ho són perquè fan extraordinàriament bé les coses bàsiques. Planifiquen els menjars, respecten les hores de descans, s’hidraten correctament, no improvisen constantment, entenen que cada entrenament comença molt abans de posar-se les sabatilles i sobretot, són increïblement constants. Crec que eixe és el gran aprenentatge que qualsevol pot traslladar a la seua vida. No fa falta entrenar com un campió olímpic per a beneficiar-se d’eixos hàbits. Preparar el menjar de l’endemà, dormir una hora més, caminar tots els dies o aprendre a organitzar la compra probablement té molt més impacte sobre la nostra salut que l’últim suplement de moda. Moltes vegades busquem l’1% que pot marcar la diferència quan encara no estem fent bé el 99% restant. I eixa és una lliçó que els esportistes d’elit ens ensenyen tots els dies.

Si hagueres de donar només tres consells per a millorar la nostra alimentació des de demà mateix, quins serien? Em costa moltíssim quedar-me només amb tres, però si realment haguera de triar, crec que serien els següents… El primer seria tornar a donar protagonisme als aliments de veritat. Pareix una recomanació molt simple, però hui dia la major part de la nostra alimentació està formada per productes dissenyats per a ser molt abellidors, molt còmodes i molt duradors, però no necessàriament per a cuidar la nostra salut. Si cada dia omplim el nostre plat de verdures, fruites, llegums, cereals integrals, fruita seca, peix, ous o carns de qualitat, ja haurem recorregut una part molt important del camí. El segon consell seria prioritzar la proteïna i la fibra en tots els menjars principals. La proteïna ens ajuda a mantindre la massa muscular, millora la sacietat i afavorix la recuperació, mentres que la fibra alimenta la nostra microbiota, millora la salut digestiva i contribuïx al control de la glucosa i del colesterol. Són dos nutrients que moltes vegades passen desapercebuts i, no obstant això, tenen un impacte enorme sobre com ens trobem cada dia. I el tercer probablement seria el més important de tots: deixa de buscar la perfecció i comença a buscar la constància. Hi ha persones que fan una dieta perfecta durant deu dies i després l’abandonen durant tres mesos. Això no servix de molt. Preferisc una persona que faça les coses raonablement bé el 80% o el 90% del temps durant anys. La salut no canvia per un menjar, canvia per milers de xicotetes decisions repetides al llarg del temps.

València presumix d’una gastronomia espectacular. És possible gaudir de plats tan tradicionals com la paella i mantindre una alimentació saludable? Clas que sí. De fet, crec que una alimentació saludable ha d’adaptar-se a la nostra cultura gastronòmica, i no al revés. La paella forma part de la nostra identitat i també de la nostra manera de gaudir en família o amb amics, i eixe component social també és salut. Des del punt de vista nutricional, una paella tradicional pot encaixar perfectament dins d’una alimentació equilibrada. El problema mai sol ser un plat concret, sinó els nostres hàbits diaris. Sempre dic que menjar saludable no significa deixar de gaudir de la gastronomia, sinó aprendre a trobar l’equilibri. Perquè la millor alimentació no és la més estricta, sinó la que pots mantindre durant tota la vida.

Per a acabar, si pogueres desmuntar un sol mite sobre nutrició que portem anys creient, quin triaries i per què? Probablement desmuntaria la idea que la salut es pot mesurar simplement mirant el pes d’una persona. Continuem vivint amb la falsa creença que estar prim equival automàticament a estar sa i que tindre uns quilos de més significa necessàriament estar malalt. I la realitat és moltíssim més complexa. He conegut persones amb un físic aparentment perfecte que presentaven analítiques molt alterades, una alimentació desastrosa i uns hàbits de vida molt poc saludables. I també he vist persones amb sobrepés que havien millorat de manera espectacular la seua tensió arterial, la seua glucosa, el seu perfil lipídic i la seua qualitat de vida simplement canviant els seus hàbits, fins i tot abans de perdre una quantitat important de pes. La bàscula és només una dada. La salut és moltíssim més.