Fa uns anys, alguns encara ho recordaran, en l’espai L’Altra Taula de Ràdio 9 feien una mena d’homenatge a Nit d’Erotisme. Jaume “Bonico” Ortí presentava cada divendres una pel·li “de pèl” que parodiava algun film conegut: Si no soy Curro Jiménez por qué tengo este trabuco o Rabocop són alguns exemples d’este gènere. Així comença ara cada capítol de Cochinas, una sèrie de Prime amb una antipàtica i sobrepassada per les circumstàncies Malena Alterio com a gran protagonista.
Ens situem. Valladolid, any 1998, un videoclub en crisi per l’arribada dels blockbuster i una situació sobtada que canvia el rumb de la nostra protagonista. Beata, reprimida, mare d’adolescents, sense bona comunicació amb els seus fills, i un barri amb necessitat evident d’al·licients i modernitat. Ahí és on esclata el que La Casa Azul anomena «la revolució sexual». I bé, la sèrie té molt de sexe, però sempre més divulgatiu que una altra cosa, més documental –com la sèrie de Pamela Anderson– que pornogràfic, tot i no estar basada en fets reals. Cossos heterogenis, realitats sexuals diverses, atracció, repressió i descobriments. Ambientat en una època i un espai on parlar de sexe en certs ambients, potser, era una novetat o, fins i tot, tabú.
Els punts nostàlgics de l’ambientació, el bon paper d’algunes secundàries, el fet de convertir una dona eixuteta, de geni curt i malparlada en la protagonista i, especialment, que la sèrie va guanyant intensitat i comicitat capítol a capítol, la fan prou recomanable. A més, algun dia s’estudiarà a les escoles de televisió com a exemple de com es pot rodar una sèrie sobre sexe fugint dels cossos normatius. I només per això, Cochinas ja mereix un visionat.
La sèrie, en última instància, sense voler contar massa, reivindica també la pornografia femenina, que tot l’erotisme no siga fal·locèntric. I bé, m’ha recordat una reivindicació lingüística: cal que hi haja també erotisme o pornografia en valencià. O, en un futur, al llit ningú sabrà què dir i, més que un “tira-li”, haurem d’escoltar “oh, my God, faster, please”, o com es diga.
Perquè la normalitat que transmet Cochinas, on es mostra com gent de tota classe, gènere i condició viu el sexe a la seua manera, també pot aplicar-se a “qualsevol llengua”. Reivindiquem les llengües, ja que la llengua, com tots sabem, val per a parlar, degustar, llepar i donar plaer.
