Manolo Preciado posa sobre l’herba del Sardinero, fet un fangar. Camisola del Racing amb coll de solapes de pics verds. Monyassa, mostatxo. Cada vegada que juguem en Santander em ve al cap l’estampa de qui ens feu tan feliços.
El partit en el cim de la taula classificatòria és amb llum natural. Molt millor. El sol esmortix la sensació d’olla de pressió de l’estadi càntabre. La ciutat vibra amb el seu equip, després del retorn a Segona de 2022. El curs passat es quedà en portes de la promoció, per davant del Llevant. Ja practicà un futbol sorprenent a les órdens de José Alberto. No té futbolistes rutilants, més que Íñigo Vicente, però com a bloc juguen alegre i vistós.
Viatgem amb la baixa més que sensible de Kocho, u dels futbolistes decisius d’este Llevant. És possible que el míster decidisca a la fi que és el moment d’Iborra, eixe xaval de 36 anys, pare de família amb cinc corones europees que, contra l’Oviedo, calfà en la banda vint minuts com si fora un juvenil en la seua primera convocatòria. Este Llevant té fusta de campió, però necessita els seus valors, el seu compromís, la seua presència, la seua intel·ligència tàctica, el seu domini del tempo, la seua entrega. No un quart d’hora, sinó durant els 90 minuts de cada partit, amb continuïtat i confiança. S’ho ha guanyat més que ningú, però eixe no és el motiu: qualsevol equip necessita un líder així. Molts el troben a faltar. Tindre’l i no aprofitar-lo és una mala decisió. Este equip té moltes virtuts, però n’hi ha una que millora a tots els futbolistes: el lideratge d’Iborra. El necessitem per a ser líders, campions, per a tornar a Primera.
També necessitem futbolistes com el de Montcada per a ser un club cada volta més gran, jugadors que a més de ser enormes professionals, amb un nivell alt d’exigència, entenguen el sentiment llevantí. Són essencials per a l’èxit, especialment quan la tresoreria no és un dels punts forts del club. Afortunadament, tenim tios amb eixe perfil, veterans i jóvens, que fa anys que estan en la casa o que acaben d’aterrar. Els instruments per a forjar una gran esquadra no són estrictament futbolístics. Els grans equips solen destacar també per altres valors. Les bones decisions en tots els àmbits d’un club marquen gols, sumen punts, guanyen partits. Qui ho perd de vista sol entropessar abans d’arribar a meta.
El Llevant necessita refermar (en el club, en la graderia, en l’herba) els valors que ens permeten sentir cada dia l’“orgull granota”, que no és un ’hashtag’ buit; és molt més, és la base de la fidelització de l’afició granota. I no sé si Julián Calero n’és conscient. És important que ho siga. Danvila no el portà només com a tècnic. Ha de comprendre la casa i la graderia per a sumar en tots els àmbits. Açò va més enllà del futbol. Encara que l’objectiu siga guanyar i pujar, l’èxit del Llevant és la felicitat de la seua gent. I homenots com Iborra són els que ho fan possible.
Foto portada © Llevant UD
