Ningú podia anticipar que aquella teoria absurda de la substitució poblacional de l’extrema dreta acabaria per complir-se. Quan els salvatges es pujaven al caixó de taronges digital i desbarraven amb què hi havia un pla de ves-a-saber-qui (l’Agenda 2030, el Club Bilderberg, la TIA) per a acabar amb la raça caucàsica i la cultura cristiana a favor de la magrebització i la islamització d’Europa (Oh, my God!), la major part de nosaltres els visualitzàvem amb un barret cònic de paper de plata al cap i la mà dins la camisa estil Napoleó. Feien ganes de tirar-los una moneda. Un entrepà calent. Ni puto cas.
Però la realitat es complau en cruïlles i paral·lelismes sinistres, i aquella profecia ha trobat una mutació perfecta i letal covada no en els màrgens antisistema, sinó en el cor del capitalisme. Està passant. Qualsevol pot copsar-ho; hi ha prou amb passejar pel centre de València o deixar-se caure per qualsevol dels indrets turístics del nostre país.
El matís és que l’apartheid no és de caràcter racial, sinó immobiliari. Que l’eugenèsia no la practica un govern exalçat per les urnes o les armes, sinó els àngels exterminadors del déu Turisme (Airbnb d’espasa flamígera), que no coneixen lleis ni fronteres i troben –la història és tossuda– els col·laboradors més entusiastes entre aquells a qui venen a destruir. De manera radical i massiva els veïnats tradicionals són substituïts per visitants de quinzena. I el parc de vivenda és comprat a tota velocitat per inversors que, en molts casos, no han posat mai un peu en la ciutat que escullen.
No cal insistir en el daltabaix social, cultural i econòmic que implica. Barris i ciutats en què els teixits de la solidaritat i l’economia real es desballesten, pobresa, aculturació a marxes forçades, col·lapse dels servicis públics, frau fiscal, èxode als ravals dels qui ja només són mà d’obra colonial, mal pagada i despullada de drets.
Els ciutadans ja no són protagonistes de la seua ciutat, perquè han dimitit de decidir res. Ni tan sols són secundaris. Només esdevenen paisatge; aquell carrusel d’episòdics sense frase ni glòria que posen un café, fan un llit, somriuen i abandonen el pla per a no tornar mai més. Successives onades de carn fresca en Omaha Beach. Ra-ta-ta-ta.
I com que estem en la fase inicial de l’abducció a qui protesta, foc amb ell. Per desbaratafestes. Per trist. Per ranci. Que la taxa turística és de comunistes i regular l’oferta de lloguer ens convertiria en Corea del Nord.
Foto de portada: Benidorm © Felip Bens
