L’avanç històric del valencià a Europa: entre el blindatge jurídic d’Andorra i el pols diplomàtic de l’Estat espanyol

La nostra llengua guanya rang legal en un tractat de la UE mentres el Govern espanyol exigix el reconeixement de les llengües cooficials
Temps de lectura: 2 minuts

L’Acord d’Associació d’Andorra amb la Unió Europea, signat oficialment el 19 d’octubre de 2026, marca una fita sense precedents per al català, conegut i estimat al País Valencià com a valencià. Encara que el tractat no atorga a la llengua l’estatut d’oficialitat plena en la Unió Europea —un dret reservat en exclusiva per als Estats membres—, l’acord respon en gran manera a una reclamació històrica en donar una validesa i visibilitat jurídica internacional a l’idioma que fins ara mai no havia tingut.

Per primera vegada, un tractat internacional de la UE situa la nostra llengua al mateix nivell que les altres 24 llengües oficials de la Unió. El text complet de l’Acord d’Associació ha sigut publicat en esta llengua i compta amb la condició de versió autèntica. Això significa que, davant qualsevol disputa jurídica o interpretació legal als tribunals europeus, la versió té exactament la mateixa força i legitimitat que els textos redactats en castellà, francès o alemany.

A més, per a complir amb les exigències d’integració en el mercat únic europeu, el Govern d’Andorra està duent a terme una traducció massiva i progressiva de milers de normatives i directrius de la UE. El procés abasta des del mateix acord marc i els protocols bilaterals fins a annexos tècnics sobre lliure circulació, injectant una enorme quantitat de terminologia oficial moderna i incorporant-la formalment a les directrius d’etiquetatge i nomenclatures de productes a nivell comunitari.

A més, el Govern d’Andorra s’ha sumat formalment a les peticions polítiques per tal que la llengua aconseguisca l’oficialitat plena en el futur. No debades, esta modalitat lingüística ja havia aparegut de manera oficial anteriorment en la UE mitjançant acords administratius en 2005 —gràcies a un pacte bilateral entre el Govern d’Espanya i el Consell de la UE, permetent als ciutadans adreçar-se per escrit a certes institucions europees i rebre resposta en este idioma, així com la traducció de textos oficials específics del Parlament Europeu— i a través de traduccions informals a l’oficina de la Comissió Europea a Barcelona i en pàgines web institucionals de la UE. No obstant això, el que fa veritablement únic i històric l’acord amb Andorra és el seu estatus jurídic: la traducció no és un simple fullet informatiu, sinó que té el rang de versió autèntica oficial, atorgant-li a nivell legal exactament la mateixa validesa i el mateix pes davant els tribunals europeus que les versions en anglés, francés o castellà.

I eixe avanç institucional transcorre en paral·lel a una intensa ofensiva diplomàtica del Govern d’Espanya. Després d’encadenar múltiples intents a Brussel·les, l’Executiu espanyol ha elevat notablement la pressió davant els seus socis comunitaris per a aconseguir l’oficialitat plena del valencià/català, el gallec i el basc. En les seues reclamacions més recents, Espanya ha arribat a qualificar d’impensable que la Unió Europea aprove l’adhesió de futurs membres (com Montenegro o Albània) i incorpore els seus idiomes abans d’haver reconegut els drets lingüístics dels 15 milions de ciutadans europeus que parlen estes llengües ibèriques cooficials.

A pesar que el Govern espanyol s’ha oferit a assumir tots els costos de traducció i interpretació, i proposa una aplicació parcial o progressiva a partir de 2027, la iniciativa continua topant amb un mur institucional. Estats com Alemanya, Suècia o Lituània han rebutjat tallantment vincular l’ampliació de la UE amb el debat lingüístic intern d’un país. Per tant, mentre la via andorrana consolida la nostra llengua de manera pragmàtica en l’arquitectura legal europea, l’anhelada oficialitat plena i directa continua depenent d’un complex consens a 27 que, per ara, es resisteix a cedir.

José María Benavent Martínez (Xàtiva, 1977), castellanoparlant i francòfon, procedent del sector servicis i el comerç, i actualment resident a Vevey, al cantó suís de Vaud. Es dedica també a l'estudi, la reflexió humanista i la recerca històrica independent. Fundador de la iniciativa Xàtiva Unesco, és un ferm defensor del patrimoni, la toponímia genuïna i la llengua valenciana.

Et pot interessar

Explicació de la falla

Explicació de la falla

De les Belles Arts als drames sentimentals, tot pareix necessitar un prospecte d’instruccions: l’art de vendre motos quan segurament no hi ha cap necessitat