La Sala Duc de Calàbria de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València acull fins al pròxim 27 de setembre l’exposició ·La memòria de Jaume I. Edicions i traduccions del Llibre dels fets“, una mostra excepcional que, en el marc de la commemoració del 750 aniversari de la mort del rei Conqueridor, permet seguir la trajectòria editorial d’una de les obres fonamentals de la historiografia medieval europea i de la literatura en llengua valenciana. Comissariada pels professors Vicent Josep Escartí, Antoni Ferrando i Mateu Rodrigo Lizondo, l’exposició reunix per primera vegada totes les edicions, traduccions i adaptacions localitzades del Llibre dels fets, des de 1515 fins a juliol de 2026, gràcies a la col·laboració de nombroses institucions acadèmiques i patrimonials.
El Llibre dels fets ocupa un lloc singular dins de la historiografia europea. Dictat pel mateix Jaume I durant els últims anys de la seua vida, constituïx l’única autobiografia conservada d’un monarca medieval europeu escrita en primera persona i, alhora, la primera de les quatre grans cròniques de la Corona d’Aragó. Lluny de ser una simple relació de campanyes militars, el text construïx una imatge del rei com a governant providencial, legitima les seues decisions polítiques i presenta la conquesta de Mallorca i del Regne de València com a episodis guiats per la voluntat divina. La seua combinació de memòria personal, propaganda política i narració històrica l’ha convertit en una font imprescindible tant per als medievalistes com per als estudiosos de la literatura.
La mostra posa especial èmfasi en la fortuna editorial d’esta obra al llarg dels segles. Tot i que el text original no s’ha conservat, la seua transmissió començà molt prompte. Ja en 1313, per encàrrec de Jaume II, el dominic Pere Marsili en va realitzar una traducció llatina destinada a donar-li difusió internacional i reforçar la memòria del seu avi. El manuscrit valencià/català més antic conservat és el famós còdex de Poblet, datat el 1343, que ha servit de base per a nombrosos estudis filològics moderns.
Un dels grans atractius de l’exposició és precisament mostrar com aquell text medieval ha anat adquirint noves formes segons les necessitats de cada època. Des de les primeres edicions impreses del segle XVI —especialment la valenciana de 1557 impulsada pels jurats de la ciutat de València— fins a les edicions crítiques contemporànies, el recorregut permet observar l’evolució dels criteris editorials, de la llengua i de la interpretació històrica del Conqueridor. També s’hi poden contemplar traduccions a diverses llengües, com ara l’anglés, el francés, el japonés o l’àrab, que evidencien la projecció internacional d’una obra considerada hui un dels grans monuments de la literatura medieval europea.
Entre les peces més actuals destaca la recent traducció al castellà elaborada per Julia Butiñá i publicada enguany per la Institució Alfons el Magnànim a partir de l’edició crítica de Vicent Josep Escartí i Antoni Ferrando, publicada per la Universitat de València i l’AVL en 2024. La seua incorporació simbolitza que el Llibre dels fets continua viu, generant noves lectures i arribant a nous públics més de set-cents anys després de la seua redacció.
Més enllà del seu valor bibliogràfic, l’exposició també convida a reflexionar sobre la construcció de la memòria històrica. Al llarg dels segles, la figura de Jaume I ha sigut reinterpretada des de perspectives polítiques, culturals i identitàries molt diverses, però el seu relat autobiogràfic ha continuat exercint una influència determinant en la manera d’entendre la fundació del Regne de València i la configuració de la Corona d’Aragó. Les diferents edicions i traduccions exposades mostren, precisament, com cada generació ha llegit i reinterpretat el text segons les seues inquietuds i el seu context històric.
Organitzada per la Biblioteca Històrica, el Vicerectorat d’Investigació i Política Científica i el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, amb la col·laboració d’entitats com l’Acadèmia Valenciana de Cronistes Oficials, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana o la Real Academia de la Historia, la mostra representa una oportunitat excepcional per a contemplar reunides cinc centúries de transmissió editorial d’un text que continua sent una de les grans pedres angulars de la cultura històrica valenciana i de la literatura medieval europea.
