La Companyia Teatre Micalet ja té nova casa. Després del traumàtic desnonament de la seua històrica seu de la Societat Coral El Micalet, on havia desenvolupat durant tres dècades una de les trajectòries més sòlides de les arts escèniques valencianes, la companyia liderada per Joan Peris i Pilar Almeria iniciarà una nova etapa amb l’obertura de l’Espai CTM, un teatre de proximitat situat al número 41 del carrer Torn de l’Hospital, al cor del barri de Velluters. La inauguració tindrà lloc el pròxim mes de setembre i suposa la continuïtat d’un projecte cultural que pareixia amenaçat de desaparició fa només uns mesos.

El nou espai naix amb la voluntat explícita de mantindre viva l’essència de la Companyia Teatre Micalet: un teatre estable, en valencià, compromés amb la dramatúrgia contemporània, els grans textos i la creació pròpia, però també amb una relació directa i íntima amb el públic. La mateixa companyia ha definit l’Espai CTM com “un espai de proximitat” destinat a donar continuïtat al seu projecte artístic i a acostar encara més els textos i els intèrprets als espectadors.

La notícia arriba després d’uns mesos especialment convulsos. El passat gener transcendia que la Societat Coral el Micalet havia decidit posar fi a la relació contractual amb la companyia, que des de 1994 havia gestionat i programat el teatre de l’entitat. Joan Peris i Pilar Almeria denunciaren llavors un desnonament que, segons afirmaven, posava en risc un dels projectes culturals més emblemàtics del País Valencià. Ara, aquella crisi dona pas a una nova oportunitat que manté viu un projecte amb més de trenta anys d’història i més de quaranta produccions estrenades.

La temporada de tardor de 2026 serà la carta de presentació del nou Espai CTM. Les produccions pròpies arrancaran del 23 de setembre al 4 d’octubre amb Bomba va, bomba ve. Joan Fuster, escrita per Laura Sanchis i dirigida per Joan Peris, amb Laura Sanchis, Guille Zavala i Pere Mallol sobre l’escenari. Tot seguit, del 4 al 29 de novembre, arribarà una de les grans apostes de la temporada: L’imperatiu categòric, de la prestigiosa dramaturga sueca Victoria Szpunberg, també dirigida per Joan Peris i interpretada per Pilar Almeria i Miquel Seguí.

La programació combinarà estes produccions amb una intensa presència de companyies convidades, mantenint una de les línies mestres que sempre havia caracteritzat el Teatre Micalet. L’octubre començarà amb una edició especial de Veriueu-ho: El Ventorro, de Pot de Plom Teatre i Xavi Castillo (7 i 8 d’octubre), centrada en els esdeveniments de la barrancada dos anys després. A continuació es representarà Vius a cos de rei, de Guille Zavala i la Companyia La Zarra (10 i 11 d’octubre), seguida de La seqüència, de Triangle Teatre (14 al 25 d’octubre), escrita per Francesc Cuéllar i dirigida per Borja López.

El mes de novembre continuarà amb Dissolució d’un cos. 230, de Ximo Solano, interpretada pel mateix Solano junt amb Christian Lavernier (13 i 14 de novembre), abans de donar pas a la nova producció pròpia de la companyia. Ja al desembre, l’Espai CTM acollirà David, de Paco Zarzoso, produïda per Hongaresa Teatre (10 al 13 de desembre), així com Cap de suro, peus de plom, de Pep Laza (18 al 20 de desembre), dirigida per Patrícia Pardo.

Les imatges difoses per la companyia mostren també la nova identitat visual de l’Espai CTM, amb una línia gràfica contemporània i molt recognoscible que combina el negre i el roig com a colors predominants. Al mateix temps, revelen un espai escènic de dimensions reduïdes, pensat per a reforçar la proximitat entre els actors i els espectadors, una característica que ha definit bona part de les produccions del Micalet durant les últimes dècades.

L’obertura de l’Espai CTM representa molt més que un simple canvi d’adreça. Significa la supervivència d’un dels grans referents del teatre valencià contemporani després d’un dels episodis més delicats de la seua història recent. Des de Velluters, la Companyia de Teatre Micalet enceta ara una nova etapa amb l’ambició de demostrar que, malgrat les dificultats, continua disposada a defensar un model de teatre estable, en valencià i arrelat al país, però també obert a noves dramatúrgies, nous públics i nous reptes artístics.